dimarts, 8 de desembre de 2009

1939-2009. Setanta Anys d´Oblit.


Aquest any que és a punt d'acabar, s'acompleixen 70 anys del final de la Guerra Civil Espanyola, que conduí a la imposició d'una llarga, i cruenta dictadura. 
Des de la nostra entitat varem fer un esforç per portar endavant un seguit d'actes per recordar les víctimes defensores de la legalitat democràtica de la Segona República, i, a tots els represalitats, i víctimes de la dictadura militar de Franco. 
Durant 6 mesos, des del gener fins al juliol; homenatges, xerrades, i fins i tot, un canvi simbòlic de noms de carrers, amb una manifestació per celebrar el 14 d´abril; data de proclamació de la república. 
Aplegats tots els actes sota el lema: 1939-2009, Setanta Anys d'Oblit. Van comptar amb la participació d'historiadors, i també protagonistes dels fets recordats. 

Tanmateix d'acord amb la Revista de Ripollet; amb la participació d'historiadors locals, vàrem iniciar la divulgació mitjançant una columna quinzenal: El Temps de la República; la història local del període democràtic de la Segona República; un període, encara poc estudiat, i el qual sempre s'ha volgut soterrar, ocultar o vilipendiar, d'acord amb la tendència dels guanyadors de la guerra civil. 

Em d'agrair a tots els qui han col·laborat, i participat en totes aquestes iniciatives; començant per la Revista de Ripollet. Gràcies per contribuir a la divulgació d'aquesta part de la nostra història que va ser esborrada o manipulada pel feixisme.

Mai abans a Ripollet s'havia intentat portar a terme una activitat continuada, reivindicant la memòria d'un dels períodes més importants del nostre passat col·lectiu. 

Cal dir que totes aquestes activitats s'han tirat endavant de manera voluntària; tots els qui hem participat, ho hem fet de manera desinteressada. No hem comptat amb cap mena de subvenció, tot i així em pogut disposar de les infraestructures municipals; tant el Centre Cultural, l'Arxiu Municipal, i el Teatre Auditori. A banda d'això l'interès que han mostrat els polítics que formen el govern local ha estat nul. Tant amb la seva participació, com amb algun tipus de col·laboració. Varem tenir l'oportunitat de portar el cantautor Paco Ibáñez, el mes de juliol, i el mateix alcalde ens va manifestar que no hi havia pressupost, tot i que aquest cantautor ens feia un preu especial.

Encara resta pendent l'homenatge als primers alcaldes democràtics de Ripollet; que vàrem proposar públicament, i que tant irrità a les forces conservadores locals. Creiem que aquest consistori s'hauria de prendre més seriosament la Llei de Memòria Històrica, comptant amb les entitats locals, assumint les necessitats i demandes, i no només duent a terme actuacions que venen planificades des de dalt, siguin de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació, o de partits que imposen operacions per justificar pactes polítics, i campanyes de cara a la galeria.

divendres, 11 de setembre de 2009

Eurodiputats alemanys i italians reclamen prohibir les manifestacions de la Falage.

Eurodiputats alemanys i italians reclamen prohibir les manifestacions de la Falange
"Fraga Iribarne, ministre franquista, ha seguit en actiu tres dècades més després de la mort de Franco. No em puc creure que a Europa passin aquestes coses", lamenta l'eurodiputat verd Michael Cramer
ACN
Brussel·les
La manifestació de la Falange contra la consulta independentista d'aquest diumenge a Arenys de Munt ha arribat fins al Parlament Europeu. Eurodiputats alemanys i italians dels principals grups polítics han reclamat que la prohibició de la simbologia nazi i feixista s'estengui també a l'Estat espanyol i han criticat que la justícia autoritzi la protesta de la Falange. Aquesta simbologia "reivindica un sistema totalitari brutal i inhumà que ha mort milers d'europeus, cal prohibir-la arreu", exigeix el vicepresident dels populars, Manfred Weber. "No em puc creure que l'Espanya democràtica d'avui permeti una manifestació així", lamenta el verd Michael Cramer.L'Eurocambra no té competències per obligar el govern espanyol a fer el mateix que Alemanya o Itàlia i prohibir, com la creu gammada de Hitler o els uniformes amb l'àguila imperial de Mussolini, l'ús del jou i les fletxes de la Falange, però sí que podria pressionar-lo celebrant debats o aprovant resolucions parlamentaries. "Cal castigar qualsevol europeu que faci servir els símbols relacionats amb el feixisme. Malauradament a Alemanya el vam patir especialment, però també va afectar altres països, així que el combat del totalitarisme ha de ser una herència comuna" dels 27, reivindica el líder dels eurodiputats socialistes alemanys, Bernhard Rapkay."El problema no és si restringir o no la llibertat a manifestar-se, del que es tracta és de no ofendre la memòria de les persones que se senten profundament ferides si veuen aquests símbols", adverteix el vicepresident dels liberals europeus, Niccolò Rinaldi. L'eurodiputat italià proposa "fer un debat en sessió plenària amb la Comissió Europea i preguntar-li si considera que el comportament de l'Estat espanyol, que autoritza aquest tipus de manifestacions, s'adequa o no als estàndards europeus". Rinaldi també aposta per pressionar el govern espanyol "aprovant conjuntament una resolució que, tot i no tenir valor normatiu, expressa la veu dels ciutadans del poble europeu i, per tant, té un valor simbòlic substancial".Weber, Cramer, Rapkay i Rinaldi reaccionen amb "estupor" a la decisió de la justícia de permetre les protestes de la Falange. "Fraga Iribarne, ministre franquista, ha seguit en actiu tres dècades més després de la mort de Franco. No em puc creure que a Europa passin aquestes coses", lamenta l'eurodiputat verd Cramer. Com Rinaldi, Cramer aposta per pressionar l'Estat espanyol "amb una resolució que critiqui que es permeti honorar els símbols franquistes", ja que Estrasburg no té competències per obligar-lo. "A Alemanya està prohibit manifestar-se a favor d'Adolf Hitler i això és bo, perquè va ser un dictador sanguinari, cruel per a tot els europeus, no em puc imaginar una manifestació així a Alemanya, no es toleraria", defensa.Rinaldi entén que en alguns Estats europeus, "especialment al nord, hi hagi una major tolerància perquè no han patit mai els crims del nacionalfeixisme". Però adverteix al govern espanyol que "l'esperit europeu majoritari és que hi ha una línia que no es pot ultrapassar, quan es comença a ofendre els sentiments col·lectius, i encara més quan la identitat europea s'ha construït sobre la base del combat contra el nazisme i el feixisme".

dilluns, 7 de setembre de 2009

Continua la Campanya de la dreta i l´extrema dreta local.

Des que la nostra Comissió va proposar el passat 14 d´abril, amb el canvi de nom simbòlic d´alguns carrers, per subtituïrlo per el d´En Magí Girbau i Baqués i En Josep Ros Prats, els dos primers alcaldes de Ripollet escollits democràticament als anys 30. No han deixat de sortir cartes a la premsa local, gairebé totes anònimes, críticant aquesta inciativa, desqüalificant la nostra entitat i als alcaldes que proposem.
Primer van intentar enganyar als veïns amb els suposat maldecaps i despeses que ocasionaria el canvi, cosa que va demostrar-se que el fet de canviar el nom dels carrers no ocasionava cap despesa als veïns. Fracassats en l´intent han tornat a la vella estratègia de desqualificar als dos alcaldes, relacionant-los amb els lamentables fets ocasionats per les patrulles armades incontrolades dels primers dies de la Guerra Civil.
Tot això forma part d´una campanya de la dreta i l´extrema dreta de Ripollet, lligada al Partit Popular, en l´estil habitual d´aquesta formació, que ha estat la manipulació i la mentida que han practicat a nivell de l´estat des de l´època de José María Aznar. El cas més destacat va ser els lamentables fets relacionats amb els atemptats de l´11 de Març de 2004, i l´intent d´enganyar a tots els ciutadans de l´Estat Espanyol, per treure rèdit electoral.
La nostra entitat ha presentat una queixa a la Revista de Ripollet, per permetre una campanya de mentides a les seves pàgines, on sota l´anonimat estan creant un estat d´opinió entre el veïnat gens favorable a l´homenatge que els nostres primers alcaldes democràtics es mereixen.

dissabte, 18 de juliol de 2009

Manifest de la Comissió en l´acte en homenatge a les víctimes del feixisme del 17 de juliol del 2009

Una vegada més ens tornem a trobar per recordar a tots aquells ciutadans que van donar la vida en la lluita contra el feixisme. Per recordar a tots aquells que van patir les conseqüències d' haver defensat els ideals democràtics i progressistes de la segona república.
Deien els antics filòsofs grecs que pensar és recordar. Per a molta gent avui dia, venir aquí anys rera per aquestes dates és un acte inútil i absurd. Quantes vegades hem de sentir la opinió que aquestes coses s´han d´oblidar, que ja ha passat molt temps, que la gent té altres preocupacions més importants. Sempre darrera aquestes opinions hi ha gent que ens intenta manipular, gent que des de fa molts anys han estat manipulant la història, al cap i a la fi, un dels grans triomf del feixisme tant el franquista, com el hitlerià, com qualsevol dels feixismes que es donen avui dia en el món, ha estat la manipulació de la història. Manipular amb l´objectiu d´afermar unes idees que siguin incontestables.
Els més interessats en l´oblit son aquells que en el seu interior guarden la seva taca negra, aquells que tenen coses a ocultar. Si bé, es cert que el temps passa i els actors dels crims de la guerra i la dictadura han anat desapareixent, darrera seu han deixat hereus polítics i econòmics als quals no el convé remoure el passat per qüestionar el model econòmic i social imposat al llarg de tots aquest anys d´imposició incontestable.
Es de justícia i dignitat per a tots nosaltres i per a les generacions futures dignificar tots aquests morts, treure´ls de l´oblit i el silenci, rescatar-los de l´insult proferit en 40 anys de dictadura. Salvar-los de la manipulació històrica. Ho hem de fer perquè es un deure, vers ells, vers les famílies que van patir, vers nosaltres mateixos, vers les generacions actuals i futures. Doncs no estem parlant d´uns morts víctimes d´una tragèdia natural, o d´una malaltia, estem parlant de morts que son entrellaçats a la tragèdia d´un país. Son els qui van defensar un model democràtic i avançat davant una Europa que s´anava tancant i tacant de feixisme.
Tal com es van prometre tots qui van patir els camps d´extermini nazis i van sobreviure d´explicar de per vida i arreu la realitat d´aquells monstruosos crims. Nosaltres hem d´insistir una i altra vegada a explicar la realitat de les víctimes del feixisme espanyol, fer-ho és lluitar contra la ignorància, ja sabem que els ignorants son fàcilment manipulables, per això molts sectors del poder, mitjançant els seu mitjans ens volen ignorants. Es tracta de fabricar sers sense memòria i per tant sense futur, amb necessitats cada vegada més bàsiques, que visquin d´esquenes a la solidaritat, i si pot ser, que només pensin en la inhibició i l´escapisme.
Trobar-nos per recordar les nostres víctimes del feixisme encara avui dia en aquest país és sinònim de contestació, és sinònim de desafiament contra una estructura que ens vol a tots distrets i submisos. Per aquest motiu i per dignificar la justícia continuarem persistint en la restitució de la dignitat de tots aquests ciutadans. Amb veu alta i de manera pública, mal els pesi a alguns.

Homenatge a les Víctimes del Feixisme de Ripollet 2009



El passat 17 de juliol és va celebrar el tradicional homenatge de la Comissió en Memòria de les Víctimes del Feixisme de Ripollet a les víctimes, enguany a banda del tradicional manifest, els assistents vàren poder sentir un audio per recordar els temps de la República i la Guerra Civil, de la que s´acompleixen 73 anys des de seu inici. L´acte va comptar amb la novetat de que tots els assistents van poder participar en la crema de fotografíes de criminals de guerra feixistes espanyols i d´altres personatges implicats amb la dictadura. Així és van cremar imatges de Franco, Sanjurjo, Arias Navarro, Solís Ruiz, Queipo de Llano, Millán Astray, Vigón, Mola, Yagüe, Carrero Blanco, Serrano Suñer, Solchaga, Gomà, Fraga,Hitler, Mussolini, Pinochet i Videla, entre d´altres. Aquest gest va simbolitzar el judici que mai es va produïr contra aquests nefastos personatges.

dimarts, 7 de juliol de 2009

Concentració 17 de Juliol a les 20 hores.


Concentració
en memòria de les
víctimes del feixisme
Divendres 17 de juliol a les 20h. davant del Teatre-Auditori de Ripollet

t

Concentració en Memòria de les Víctimes del Feixisme. Divendres 17 de Juliol a les 20 hores a la Plaça 11 de Setembre, davant del Teatre-Auditori de Ripollet.

dijous, 21 de maig de 2009

Tario Rubio parla de 497 camps franquistes i més d´ un milió de presos.




Ahir varem tenir l´oportunitat d´escoltar a Tario Rubio, que va parlar al llarg d´una hora i mitja sobre les seves experiències a diverses Presons i Camps de Concentració de Franco. Tario va lamentar el desconeixement que hi ha sobre aquest tema. I va comparar el coneixement i la memòria que hi ha sobre els Camps Franquistes amb els Camps dels Nazis. Entre d´altres coses quan ha recorregut llocs on ell va estar no ha trobat cap vestigi d´aquells inferns, mentre que a Alemanya, Austria o Polònia s´han conservat com a record per les generacions venideres. Tario va dir que l´unica diferencia que hi havia entre els camps Nazis i els camps Espanyols, és que els primers tenien forns crematoris i els altres no, però la vida era igual de dura, amb mala alimentació, càstigs i tortures, i fins i tot, exterminis amb bales, granades , fam o enfermetats. Tario va responsabilitzar especialment a l´esglèsia catòlica de ser la responsable de molts d´aquests camps, car molts eren convents i esglèsies, i va carregar durament contra aquesta institució la qual va dir que mai ha demanat perdó per la seva complicitat amb la dictadura franquista.

dijous, 14 de maig de 2009

Dimecres 20 de Maig a les 19,30h. Xerrada sobre els camps de concentració de Franco.


Centenars de Ripolletencs va anar a parar a Camps de Concentració i Presons en acabar la Guerra, acusats d´haver-se oposat al Feixisme ( Franquisme ) o d´haver format part de Partits, Sindicats, Agrupacions Culturals, o Institucions de la República. Aquest dimecres 20 de Maig a les 19,30 hores al Centre Cultural de Ripollet, tindrem l´oportunitat d´escoltar a Tario Rubio, presoner supervivent de diversos camps de concentració franquistes, entre d´altres El Valle de Los Caídos. Amb 89 anys, continua lluitant per donar a coneixer aquest aspecte tan desconegut de la dictadura de Franco. Sempre es parla dels Camps d´extermini de Hitler, però poca gent fa esment a aquests camps d´extermini espanyols. Allà hi van deixar la vida molts presoners Repúblicans, la mala alimentació, la manca de seguretat en els treballs forçats, les enfermetats. De tot això en parlarà Tario Rubio.

dimecres, 29 d’abril de 2009

La Comissió presenta escrit demanant el canvi de nom de dos carrers.





















La Comissió en Memòria de les Víctimes del Feixisme de Ripollet va presentar el dimarts 28 d'Abril un escrit dirigit a l'alcalde de Ripollet, Joan Parralejo, demanant el canvi de nom dels carrers Isabel la Catòlica, i Ferran el Catòlic, proposant que siguin substituïts per el nom de Magí Girbau i Baqués (primer alcalde democràtic de Ripollet 1931-1934). I per el d'en Josep Ros i Prats (primer alcalde escollit en sufragi universal incloent el vot femení 1934-1936). L'acte va comptar amb el suport de diversos veïns entre d'altres, el net d'en Magí Girbau, i el fill d'en Josep Ros.
A l'escrit és demana també una reunió amb l'alcalde Joan Parralejo, per exposar-li la qüestió del canvi de nom, i d'altres referents al treball que des de fa 7 anys esta portant endavant la Comissió.

dimecres, 15 d’abril de 2009

Acte del 14 d´Abril 2009.
















Manifest del 14 d´Abril del 2009. Una altra història és possible.

Per alguns la història del nostre poble és només la història dels vencedors, dels benestants, la història de les tradicions del catolicisme més retrògrad, dels cavallers que miren als ciutadans des de les alçades, la història dels grans propietaris, la història de dames riques que es dediquen a la caritat per tenir la consciència tranquil·la i el temps ocupat. Des de l’arribada del feixisme el 1939 s’ha esborrat a consiciència tot vestigi d’un passat de llibertat i democràcia en el període de la República, entre 1931 i 1939. Es tractava d´eradicar d’arrel, no només aquella realitat tant singular dins de la trajectòria del nostre país, i la nostra població. Es tractava liquidar tot indici de memòria que pogués induïr a pensar algú que hi havia un altre camí posible, on fossin protagonistes els treballadors, el pagesos, la intel·lectualitat, els petits comerciants, el professors, els inmigrats de multiples racons de l´estat, la gent del poble en general .
Tal dia com avui, el 14 d’abril de 1931 arribava el final per un règim de monàrquic corrupte, on l´aristocràcia i el gran poder industrial de l’estat dictava la política a uns governs que ningú havia escollit a llarg dels segles. El 14 d’abril era la esperança per a milions de persones que fins aleshores no havien tingut cap dret, ni tan sols el d´escollir als seus representants polítics.
A Ripollet, amb 14 d’abril arriba la primera majoria d’esquerres a l’ajuntament, en les primeres eleccions municipals totalment lliures. Magí Girbau i Baqués es converteix en primer alcalde de Ripollet escollit per sufragi universal. Encara, però, hauriem d’esperar a les eleccions de 1934, amb l’elecció de Josep Ros i Prats, per sumar també per primera vegada en la història el vot de les dones. Aquests dos alcaldes van significar un tomb en la manera de governar que fins aleshores havia estat només al serveï del poder econòmic local. A partir d’aquell momento, i fins l´any 1939, des de l´ajuntament es treballaria per millorar les condicions de vida de la majoria , per modernitzar la nostra vila. Uns fets tan importants en al nostra història local no poden restar en l’oblit. Ripollet ha de retre homenatge a aquell periode tan important de la nostra història. Des de la Comissió en Memòria de les Víctimes del Feixisme de Ripollet reclamem que els nostres carrers reflecteixin un passat que fins ara ha estat condemnat a l´oblit. Es un deure que la nostra societat actual té amb els qui van treballar i lluitar per un poble millor i van patir com a càtig tota la cruesa del feixisme.

dimecres, 1 d’abril de 2009

Concentració, dimarts 14 d´abril.

El proper dimarts 14 d'Abril a les 20 hores, a la plaça de la Constitució ( al costat de l'Església de Ripollet ) Convoquem una concentració, per recordar l'aniversari de la proclamació de la República, el 14 d´Abril de 1931. A l'acte recordarem a Magí Girbau i Baqués, alcalde de Ripollet del 1931 al 1934; i a Josep Ros i Prats, alcalde de Ripollet entre el 1934 i, el 1936. Ambdós van ser els primers alcaldes democràtics de la nostra població, els primers escollits per sufragi universal. D'aquesta manera reclamem públicament que Ripollet, i les seves institucions actuals, assumeixin un homenatge públic als qui van representar la voluntat popular per primera vegada en la història local.



dijous, 19 de març de 2009

Passi de documental sobre els bombardejos feixistes sobre Catalunya.

El passat dimecres 18 de Març, coincidint amb l' aniversari dels pitjors bombardejos que va patir la ciutat de Barcelona, varem projectar: La Ciutat Foradada. El documental narra els bombardejos que va patir la ciutat per part de l`Aviació Feixista de Franco.

dilluns, 9 de març de 2009

Passi de documental sobre el bombardejos franquistes, el dimecres 18 de Març a les 19,30 hores al Centre Cultural de Ripollet.



El proper dimecres 18 de Març a les 19,30hores a la Sala d´Actes del Centre Cultural de Ripollet, passi del Documental: Barcelona Sota les Bombes. El mes de març de 1938 la Ciutat de Barcelona va patir el pitjors bombardejos per part de l' Aviació Feixista de tota la Guerra Civil. Durant 2 dies el 17 i el 18 de Març del 1938, la ciutat va ser sotmesa a un continu bombardeig amb l' objectiu de castigar i desmoralitzar a la població civil. En aquest dos dies el nombre de mort i ferits va ser elevadissim. Però no sols Barcelona va ser bombardejada durant la guerra, altres ciutats de Catalunya van patir el cástig de l' Aviació de Franco.. Prop de 5000 persones, civils vàren perdre la vida durant el periode de la guerra.. Molts d´ells dones i nens que res tenien a veure amb el conflicte.. El nombre de ferits fou incalculable.. Per recordar aquest fets, hem programat el passi d' aquest documental dins dels actes que esta organitzant la Comissió en Memòria de les Víctimes del Feixisme de Ripollet amb el Lema de 1939-2009 Setanta Anys d' Oblit.

dijous, 5 de febrer de 2009

El Front Popular a Ripollet. Xerrada el diumenge 15 de Febrer a les 18 hores.


















El dimenge 15 de Febrer a les 18 hores, al Centre Cultural de Ripollet. Xerrada sobre El Front Popular i la Guerra Civil a Ripollet, a càrrec de l´historiador Josep Lluis Negreira.

dilluns, 26 de gener de 2009

Xerrada aniversari de la Caiguda de RIpollet 26/1/1939-26/1/2009




Xerrada-coloqui. Aquest Dilluns 26 de Gener a les 19,30h

Xerrada a càrrec de l´historiador local en Ramon Martos Calpena, al Centre Cultural de Ripollet avui dilluns 26 a les 19,30 hores. Recodant l´entrada de les tropes franquistes a Ripollet, i el principi de la llarga dictadura feixista, que acabar amb el període democràtic de la República.

Manifest: 1939-2009 Setanta Anys d´Oblit.

Setanta anys d'oblit.

Just ara s'acompleixen 70 anys de l'entrada de les tropes feixistes a Ripollet. Després d'una guerra provocada per l'alçament militar contra el govern legal, escollit democràticament durant la República.

La guerra va emportar-se la vida de desenes de ciutadans de Ripollet que van ser cridats pel govern a defensar l'ordre democràtic, alguns d'aquests ripolletencs consten com a morts, d'altres van desaparèixer sense que les famílies rebessin cap informació de la seva sort. El triomf de la dictadura militar va imposar un estat de control, repressió i persecució de tota la població, accentuat especialment sobre tots aquells que el règim considerava contraris, d'aquests; qui no va fugir a l'exili, va anar a parar a camps de concentració, presó, o va ser víctima d'afusellament sense haver tingut el dret a un judici just. 

La justícia dels vencedors va imposar el silenci sobre tots els qui van oposar-se el règim del General Franco, només eren recordats els “mártires de la cruzada”, és a dir: aquells qui el règim va considerar les seves víctimes, per haver lluitat a favor dels feixistes, o per haver estat víctimes de la violència incontrolada dins l'estat democràtic de la República.

Amb el perllongament de la dictadura durant 40 anys, el silenci imposat, i la manipulació històrica oficial, van donar pas a un oblit sistematitzat. Posteriorment, la desaparició física del dictador va abocar-nos cap un règim monàrquic successor del règim dictatorial, el qual va evolucionar cap un estat democràtic, forçat per l'antagonisme de diversos sectors socials que consideraven la dictadura un sistema anacrònic, impossible de ser assimilat pels estats Europeus democràtics. 

L'obertura condicionada a mantenir el silenci sobre el passat, el perdó per tots els crims de la dictadura, va produir-se sota la lògica que era l'estat franquista qui amnistiava als opositors amb la condició de no obrir ferides sobre el passat. 
Aquest procés va ser una autèntica aberració segons les lleis internacionals sobre drets humans.

Deixant de banda les qüestions judicials que tantes voluntats uneixen quan es tracta de jutjar a dictadors, i militars Llatinoamericans. En el cas que ens correspon, a Ripollet encara no s'ha fet un reconeixement públic, i institucional envers tots aquells que van lluitar per la democràcia, i la llibertat. No s'ha dedicat encara un espai als nostres ciutadans morts, i desapareguts. Els nostres carrers no reflecteixen el temps de la República, un temps on les idees, els valors, i la llibertat van florir sense obviar les contradiccions.

No es pot parlar de valors democràtics, d'idees, de solidaritat sense fer referència a un passat tant enriquidor com el dels anys 30. No es pot deixar de banda els qui van sacrificar-se per un valors que volen ser els pilars de la nostra convivència actual.

Des de la Comissió en Memòria de les Víctimes del Feixisme, proposem per aquest 2009 tot un seguit d'actes, que sota el prisma d'anar sumant idees, i voluntats, contribueixin a retrobar-nos amb el passat oblidat, per projectar-nos tots junts cap el futur.

Comissió en Memòria de les Víctimes del Feixisme de Ripollet.

divendres, 9 de gener de 2009

1939-2009. SETANTA ANYS D´OBLIT.


Tot just em entrat en un nou any, des de la Comvif ens em plantejat obrir l'entitat a una major participació, i recollir noves propostes per tal d'encarar aquest 2009, quan s'acompleixen 70 anys del final de la República i del triomf de la dictadura militar sobre la democràcia.

Per tal de recordar a totes les Víctimes del Feixisme de Ripollet, i per lluitar pel ple reconeixement social i institucional dins la població de Ripollet. El proper dissabte 24 de gener a les 12 hores, convoquem a tots aquells, i aquelles que vulguin recordar-les a l'ofrena floral que farem al monument als morts de Manhausen, situat al jardí de l'Ajuntament de Ripollet (carrer Balmes). Em escollit aquest monument, car és l'únic, de moment, dedicat a víctimes del feixisme de Ripollet.

Tanmateix el proper 26 de gener a les 19,30 hores, coincidint amb la caiguda de Ripollet a mans de les tropes feixistes, celebrem al Centre Cultural de Ripollet (Rbla. Sant Jordi), la xerrada "La Republica i l'entrada dels Franquistes a Ripollet", a càrrec de l´historiador local Ramon Martos.

Mitjançant aquest blog us anirem informant de les properes reunions que celebrem, així com els actes i accions que acordem dur a terme en els propers mesos.