dilluns, 26 d’abril de 2010

Querella argentina contra el franquisme creix amb més 5.000 casos gallecs

Buenos Aires, 26 abr (EFE) .- La querella presentada a l'Argentina per investigar els crims de lesa humanitat comesos durant la dictadura franquista a Espanya s'ampliarà aquesta setmana amb 5.000 casos documentats de víctimes a Galícia, van confirmar a Efe fonts judicials.Seguir llegint el arículo

Entre els nous casos que es presentaran davant la justícia argentina figuren les denúncies de Flor Baena, germana de Humberto, membre del Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic (FRAP), i de Silvia Carretero, dona de Luis Sánchez Bravo, també membre d'aquesta organització.

Baena i Sánchez Bravo van ser dos dels cinc últims afusellats pel règim franquista, el 27 de setembre de 1975.

La documentació que es presentarà el proper divendres davant la jutge María Rosana Servini de Cobria a la Cambra Federal de Buenos Aires documentació més de 5.000 casos de tortures, detencions il legals i crims comesos a Galícia entre el 18 de juliol de 1936 i el 15 de juny de 1977, incloses les desaparicions d'una vintena de ciutadans argentins, va explicar a Efe l'advocat Gustavo García.

Els informes, va afegir l'advocat espanyol, estan documentats amb declaracions oficials, fotografies i fins i tot vídeos, resultat del treball de recerca que van començar a realitzar el 2006 tres prestigioses universitats gallegues sota el lema "Els noms, els llocs, les veus".

Part d'aquests documents integren la causa oberta pel jutge de l'Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón, actualment processat per investigar els crims del franquisme.

L'objectiu és aconseguir "que es reconegui que a Galícia hi va haver un genocidi, encara que no hi va haver front de guerra", va afegir García, que va recordar que organitzacions de memòria històrica gallegues xifren en més de 25.000 el nombre de víctimes en aquesta comunitat autònoma espanyola.

"Nosaltres mateixos no reconeixem el nostre propi genocidi", va dir, i va afirmar que Galícia és diferent de la que hagués estat si no haguessin faltat aquestes 25.000 persones. "Som conseqüència d'allò i el que volem és que la Història posi a en el seu lloc a cada un".

"Aquí no hi ha una pregunta d'ideologies. Són criminals, són crims contra la humanitat i han de jutjar", va insistir.

Gustavo García, que treballa des de fa més de deu anys amb advocats argentins i xilens que investiguen els crims de lesa humanitat comesos en els seus països, confia que la Justícia argentina porti endavant el procés, com va passar quan Garzón va jutjar repressors argentins.

"Ara demanem que ens tornin el favor i que s'investigui aquí el genocidi gallec", va apuntar.

Per aconseguir-ho, els demandants es sumaran a la querella presentada el passat 14 d'abril a Buenos Aires per un grup d'advocats encapçalats per Carlos Slepoy amb el suport d'organitzacions de argentines de Drets Humans.

La denúncia presentada a l'Argentina es fonamenta en el principi de "jurisdicció universal" per jutjar crims de lesa humanitat previst en la Constitució argentina i consagrat en el Dret Internacional.

La querella demana a la Cambra Federal de Buenos Aires que demane dades sobre membres dels governs espanyols en funcions entre el 17 de juliol de 1936 i el 15 de juny de 1977, així com dels comandaments de l'Exèrcit, Guàrdia Civil, Policia Armada, directors generals de Seguretat i dirigents de Falange Espanyola.

Entre els noms i domicilis que demanen demanar hi ha el del president fundador del Partit Popular (PP), Manuel Fraga.

A més, demanen llistes de desapareguts, assassinats i torturats i de les fosses comunes trobades a Espanya, un cens dels nens robats durant la dictadura i informació de "totes les empreses privades beneficiades del treball forçat i esclau dels presos republicans que encara segueixen actives ".

dissabte, 24 d’abril de 2010

Milers de persones es manifesten contra la impunitat



Concentracions arreu de l´estat, i també davant de les embaixades espanyoles de Buenos Aires, Londres i Paris, també d´altres ciutats del mon, han reunit milers de persones per reclamar que es pugui investigar els crims del franquisme i jutjar els criminals responsables d´aquells crims. Aquesta és la primer movilització general que han llançat conjuntament totes les associacions de víctimes del franquisme. La Comissió en Memòria de les Víctimes del Feixisme de Ripollet, també s´ha sumat a aquestes concentracions d´avui 24 d´abril de 2010.

dissabte, 17 d’abril de 2010

El 24 d´Abril a les 18,30h.tots a la Plaça Sant Jaume.

CONCENTRACIÓ CíVICA
INVESTIGAR ELS CRIMS CONTRA
LA HUMANITAT NO ÉS DELICTE
1.000.000 de morts en execucions, bombardejos, desnutrició, assassinats, combat...
50.000 exiliats a Veneçuela, Mèxic, Argentina, Xile, República Dominicana,...
300 fosses comunes localitzades amb milers de persones enterrades
Èxode cap a França de 465.000 espanyols
30.000 nens robats a les seves mares i pares
200 camps de concentració i U.D.T
Més 113.000 desapareguts

BARCELONA
24 ABRIL 18:30 h
Pl Sant Jaume

CONVOCATÒRIA A TOT L’ESTAT, A LA MATEIXA HORA I DATA

dijous, 15 d’abril de 2010

L´advocat argentí Carlos Slepoy presenta querella contra el crims de Franquisme.

L´advocat argentí Carlos Slepoy va presentar la querella contra els crims franquistes, que la justícia espanyola es nega a jutjar, comesos entre el 17 de juliol de 1936 i el 15 de juny de 1977, amparant-se amb el principi de jurisdicció universal que contempla la Constitució Argentina. Si els jutges de la República Argentina accepten encarregar-se dels casos, qualificats de genocidi a gran escala, comesos pels feixistes espanyols, s´obra la porta que la justicía espanyola, escudant-se amb la llei d´amnistia de 1977, mate trabada. Segons les lleis internacionals cap llei estatal pot impedir jutjar crims de lesa humanitat, ni tan sols amb el pas del temps aquests crims prescriuen. A partir d´ara si la justícia espanyola no assumeix les lleis internacionals, podria donar-se el cas de que es multipliquessin les querelles criminals contra els feixistes espanyols arreu del mon. I la justícia espanyola hauria d´encarar les sol.licituds d´extradició internacional de molts dels criminals que campen lliurement per l´estat espanyol des de juliol de 1936 fins avui dia.

dimarts, 13 d’abril de 2010

Querella contra la Justícia Espanyola a Argentina.

Als seus 90 anys, Darío Rivas encapçala la querella en què els familiars de víctimes del franquisme tenen posades ara totes les seves esperances: la que dimecres es dipositarà a la Cambra Federal argentina per genocidi i crims contra la humanitat durant la Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista.

"A Espanya el Tribunal Suprem està del costat dels assassins, i jo això no ho puc consentir perquè va ser Falange la que va assassinar al meu pare, Severino", va dir. Severino Rivas, alcalde republicà de Castro de Rei (Lugo) va ser executat i llançat a una cuneta. Darios va saber ja a Buenos Aires, on el seu pare li havia enviat per estudiar, que s'havia quedat orfe.

També Inés García, filla d'un altre exiliat espanyol, i familiar de dos afusellats i un desaparegut, encapçala aquesta querella contra el franquisme, que signen l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i totes les grans organitzacions argentines de defensa dels drets humans ( Abuelas de Plaza de Mayo, Lliga Argentina pels Drets de l'Home, Moviment Ecumènic pels Drets Humans, Associació de Detinguts i Desapareguts ...) a més del Nobel de la Pau argentí Adolfo Pérez Esquivel.

El jutge del Suprem José Antonio Martín Pallín creu que la querella té possibilitats de ser admesa aplicant el principi de justícia universal "perquè es tracta d'un genocidi clar". Inés García explica que li agradaria que els responsables encara vius siguin cridats a declarar en un judici "perquè els culpables quedin retratats com a culpables, i les víctimes com a víctimes"

divendres, 9 d’abril de 2010

S´apel.la a la justícia Argentina perquè jutgi el crims franquistas.

El proper dimecres 14 d´abril, coincidint amb el 79 aniversari de la proclamació de la república es presentarà als Jutjats Federals de la República Argentina una querella pel genocidi que van cometre entre 1936 i 1977 els colpistes franquistes. La querella es presentarà amparant-se amb el dret de jurisdició universal que reconeix la constitució de la República Argentina. Les associacions de víctimes dels crims franquistes comptaran amb el suport l´Asociación de Abuelas de la Plaza de Mayo i d´altres organitzacions argentines i internacionals. L´advocat Carlos Slepoy, conegut per haver tirat endavant causes contra el militars de la dictadura argentina, s´encarregarà de presentar aquest recurs judicial. Aquesta iniciativa vol acabar amb la impunitat que la justícia espanyola aplica , emparant-se amb la llei d´Amnistia de 1977, i que beneficia als criminals de la dictadura espanyola.
Si aquesta denúncia judicial prospera, molts responsables de l´estructura i els aparells del franquisme, des de ministres fins a militars i policies, implicats en actes criminals, podran ser citats per la justícia del país Sudamericà, i es demostrarà que la jurisdicció internacional no és un acte de neocolonialisme, que també pot aplicar-se des de qualsevol país del mon, per jutjar crims comesos a qualsevol lloc.