dimecres, 26 de maig de 2010

Acte d'entrega de sol·licitud oficial a l´Ajuntament de Ripollet per que es dediquin dos espais públics a Magí Girbau i Josep Ros.

En presència d'en Miquel Querol, net d'en Magí Girbau (alcalde de Ripollet del 16 d' abril de 1931 al 1 de febrer de 1934) i Antoni Ros, fill d´en Josep Ros (alcalde de Ripollet en dos períodes entre l'1 de febrer de 1934 al 15 d´agost de 1936) acompanyats per un grup de veïns de Ripollet. La Comissió en Memòria de les Víctimes del Feixisme de Ripollet, ha presentat una nova proposta dirigida a la comissió municipal d'Honors i Distincions perquè aquests dos alcaldes de la República siguin honorats i homenatjats.
La nova proposta es concreta en la petició que dues places, parcs, vies públiques o dos edificis municipals, portin el nom d'aquests dos alcaldes, els primers elegits democràticament a la nostra població.
Properament publicarem un extracte de l'informe que hem presentat amb dades trobades de l'època quan en Magí Girbau i en Josep Ros varen ser alcaldes de Ripollet, a part de la normalitat política i social d'aquells primers anys de la República a la nostra vila, destaquen els importants avenços que hem pogut constatar a nivell educatiu, entre ells la creació del primer parvulari de la història de Ripollet, o el primer autobús que recollia els nens de cases allunyades i els portava a les escoles.

divendres, 21 de maig de 2010

Presentació i Declaració Pública.



El proper dimecres 26 de Maig, a partir de les 12 hores, a la seu de l´Oficina d´Atenció al Ciutadà de Ripollet ( Ajuntament de Ripollet ) la Comvif presentarà una nova instància, acompanyada d´un informe dirigit a la Comissió d´Honors i Distincions proposant que Ripollet reconegui i honori als seus dos primer alcaldes democràtics: En Magí Girbau i Baqués i En Josep Ros i Prats. Represaliats durant la dictadura i oblidats durant la democràcia posterior per haver format part del període democràtic de la 2a República. Durant l´acte es farà una petita declaració pública sobre el significat d´aquesta petició i el contingut de la nostra proposta. Per donar suport aquestes accions comptarem amb el suport i la presència de familiars d´En Magí Girbau i d´En Josep Ros.

dimecres, 12 de maig de 2010

Víctimes apel.len contra el rebuig a l'Argentina a una causa per crims del franquisme.

Organismes humanitaris i familiars de víctimes del franquisme apel.len avui a Buenos Aires contra la decisió de la Justícia federal de l'Argentina de rebutjar l'obertura en aquest país d'una causa per crims de la dictadura franquista a Espanya .

Els advocats dels demandants van presentar l'apel lació cinc dies després que la magistrada María Servini de Cubria rebutgés la denúncia presentada el passat 14 d'abril perquè s'investiguin a l'Argentina els crims de lesa humanitat comesos durant la dictadura de Francisco Franco (1939-1975 ), emparant-se en el principi de "jurisdicció universal".

La resolució de Servini de Cubria està en sintonia amb l'adoptada prèviament pel fiscal Federico Delgado, qui es va pronunciar en contra de la demanda per considerar "il.legal" l'inici d'un procés que a Espanya desenvolupen "nombrosos tribunals".

Servini va estimar "vinculant" el dictamen del fiscal i va resoldre "desestimar les presents actuacions per impossibilitat de procedir".

Els advocats demandants sostenen que actualment no hi ha causes obertes a Espanya que s'investiguin els crims del franquisme, va explicar Ricardo Huñis, un dels redactors de la demanda.

Per això, va afegir, demanen a la magistrada que "habiliti una demanda oficial" a les autoritats d'Espanya perquè informin sobre causes obertes contra el franquisme en els tribunals de Justícia d'aquest país.

"Per la jutge descobrirà que no hi ha cap causa en tràmit i que l'informe del fiscal no té sentit", va assenyalar Huñis.

Huñis es mostra confiat que la Cambra Federal d'Apel lacions d'Argentina accepti en les pròximes setmanes l'apel lació dels demandants, el que habilitaria a la magistrada a demanar informació judicial a les autoritats espanyols.

En cas que l'apel lació presentada avui no prosperés, els advocats apel · larien davant del Tribunal Suprem de l'Argentina i en última instància davant tribunals internacionals, com la Cort Penal Internacional de l'Haia.

"Hi ha baralla per estona", va sostenir Huñis, qui representa una desena d'organismes de drets humans ia cinc familiars de víctimes del franquisme.

Entre les demandes figuren les de Silvia Carretero, vídua de Luis Sánchez Bravo, un dels cinc últims afusellats pel franquisme, i les de Darío Rivas, fill de Severino Rivas, afusellat el 1936, i Inés García, neboda de Elías García, assassinat el 1937.

Rivas i García van encapçalar la querella presentada davant els tribunals federals argentins per genocidi.

Pocs dies després, la demanda va ser ampliada amb disset nous casos de víctimes gallegues, d'un total de gairebé 5.000 represaliats per la dictadura a Galícia, identificats en una investigació realitzada per universitats gallegues durant els últims quatre anys.

Aquestes disset demandes estan representades a l'Argentina per l'advocat Carlos Zamorano, de la Lliga argentina de Drets Humans, que té previst presentar la seva lació en les pròximes hores.

La querella va sol.licitar que la Justícia demane dades sobre membres dels governs espanyols en funcions entre el 17 de juliol de 1936 i el 15 de juny de 1977, així com dels comandaments de l'Exèrcit, Guàrdia Civil, Policia Armada, directors generals de Seguretat i dirigents de Falange Espanyola.

A més, va demanar llistes de desapareguts, assassinats i torturats i de les fosses comunes trobades a Espanya, un cens dels nens robats durant la dictadura, i informació de "totes les empreses privades beneficiades del treball forçat i esclau dels presos republicans que encara segueixen actives ".

dilluns, 10 de maig de 2010

Campanya d´Amnistia Internacional sobre les desaparicions a L´Estat Espanyol.

Amnistía Internacional - Logo

El drama de las desapariciones forzadas
der
izq
Foto noticia

Hola

Imagina que un día te levantas y tu padre no está en casa. No llega a comer, ni avisa de que no viene a dormir. Pasan las semanas, los meses, los años... y no hay noticias suyas. Imagina la desesperación de tu familia, el drama de la búsqueda, el dolor de no saber si va a volver y no poder llorar su pérdida.

Por desgracia, numerosas familias en el mundo no han tenido que imaginar esa tortura porque la viven muy de cerca.

Sin ir más lejos, en España, son muchas las familias que, durante la Guerra Civil y el Franquismo conocieron el horror de las desapariciones forzadas y que, todavía hoy, esperan respuestas.

La desaparición forzada ocurre cuando una persona es detenida o secuestrada por el Estado, o por agentes que actúan en su nombre, sin que luego se reconozca la detención, ocultándose su paradero y quedando así la víctima sin protección ante la ley.

La desaparición forzada es un crimen repugnante que causa un sufrimiento incalculable, además de un delito según el derecho internacional.

Eso significa que todos los Estados tienen la obligación de proteger a las personas de la desaparición forzada y de combatir la impunidad también en sus leyes nacionales.

Por eso, desde Amnistía Internacional estamos recogiendo firmas para pedir a las senadoras y senadores españoles que incorporen el crimen de la desaparición forzada en el nuevo Código Penal.

Porque, si no lo hace, el Estado español estará fallando una vez más a las víctimas y a sus familias, así como a sus obligaciones internacionales. Si quieres unirte a nuestra petición, haz clic aquí.


Muchas gracias por no quedarte de brazos cruzados.

Esteban Beltrán
Director Amnistía Internacional - Sección Española

PD. Por favor, reenvía esta petición a todos tus contactos. Cuantos más seamos, más fuerte oirán nuestra voz los políticos.

Sí, quiero sumarme a esta petición más info

dimecres, 5 de maig de 2010

Mèxic i Cuba demanen a Espanya que investigui el franquisme

El Govern Espanyol va escoltar ahir retrets a l'ONU pel

desemparament judicial de les víctimes republicanes.

El secretari d'Estat d'Afers Constitucionals i Parlamentaris, José Luis de Francisco, va haver de respondre ahir a Ginebra (Suïssa), al Consell de Drets Humans de l'ONU, a les crítiques dels països llatinoamericans a la impunitat del franquisme posada de nou d'actualitat per l'assetjament judicial a Baltasar Garzón. Espanya va passar l'examen de gran part dels 55 membres d'aquest òrgan però va rebre el retret directe de Mèxic i Cuba pel desemparament judicial de les víctimes de Franco i la crítica vetllada de l'Argentina, Perú i Colòmbia pel mateix motiu.

Les observacions van ser emeses durant l'Examen Periódico Universal a què l'ONU sotmet a tots els seus membres des de 2008. El Govern espanyol rebrà avui un resum de les opinions dels membres i haurà de presentar el proper divendres un document amb les seves respostes. El Consell de Drets Humans emetrà un informe definitiu al setembre.

Colòmbia va criticar veladament l'estat de la Llei de Memòria Històrica

"Esperem que es puguin intensificar les insuficients mesures adoptades perquè les famílies identifiquin i exhumin els cossos de les víctimes", va recriminar el delegat cubà. "Queda com a assignatura pendent la necessitat de posar fi a la impunitat de què gaudeixen els responsables dels crims durant la dictadura franquista", va afegir.

Fonts de Presidència del Govern asseguren que Espanya aposta "pel rescabalament moral de les víctimes davant la via penal" exigida pel representant caribeny. El delegat diplomàtic de Mèxic recomanar a Espanya, "de conformitat amb les seves obligacions internacionals, investigar, sancionar i reparar els delictes de desaparició forçada". De Francisco va assenyalar que els delictes de desaparició forçada estan tipificats en el Codi Penal espanyol des de 2003.

Les intervencions de Cuba i Mèxic van ser les més agressives, però també hi va haver crítiques vetllades com la de Colòmbia: "La veritat és un dret fonamental per als qui han estat víctimes de greus violacions de drets humans i per això recomanem a Espanya continuar avançant en la implementació de la Llei de la Memòria Històrica ". La norma de desembre de 2007 va ser un dels punts que Espanya va exposar com èxit en matèria de drets humans.

El Govern nega que la Llei d'Amnistia sigui «de punt final»

La delegació espanyola va avaluar "de manera satisfactòria" els afalacs rebuts per la Llei de la Memòria i fonts del Govern van reiterar que la via administrativa és l'única que estan disposats a donar suport. "La Llei d'Amnistia de 1977 no pot ser equiparada amb les lleis de punt final derogades a Iberoamèrica perquè no va ser impulsada des de dins del règim sinó per membres actius a l'oposició democràtica", van aclarir des del departament de María Teresa Fernández de la Vega, que havia preparat la presentació espanyola davant l'ONU.

"L'amnistia va tenir conseqüències immediates en la recuperació de la llibertat per a moltes persones", opinen a l'Executiu. Països com Argentina o Perú, sense citar el franquisme, van reclamar l'enfortiment de les "mesures contra la impunitat".