dimecres, 5 de maig del 2010

Mèxic i Cuba demanen a Espanya que investigui el franquisme

El Govern Espanyol va escoltar ahir retrets a l'ONU pel

desemparament judicial de les víctimes republicanes.

El secretari d'Estat d'Afers Constitucionals i Parlamentaris, José Luis de Francisco, va haver de respondre ahir a Ginebra (Suïssa), al Consell de Drets Humans de l'ONU, a les crítiques dels països llatinoamericans a la impunitat del franquisme posada de nou d'actualitat per l'assetjament judicial a Baltasar Garzón. Espanya va passar l'examen de gran part dels 55 membres d'aquest òrgan però va rebre el retret directe de Mèxic i Cuba pel desemparament judicial de les víctimes de Franco i la crítica vetllada de l'Argentina, Perú i Colòmbia pel mateix motiu.

Les observacions van ser emeses durant l'Examen Periódico Universal a què l'ONU sotmet a tots els seus membres des de 2008. El Govern espanyol rebrà avui un resum de les opinions dels membres i haurà de presentar el proper divendres un document amb les seves respostes. El Consell de Drets Humans emetrà un informe definitiu al setembre.

Colòmbia va criticar veladament l'estat de la Llei de Memòria Històrica

"Esperem que es puguin intensificar les insuficients mesures adoptades perquè les famílies identifiquin i exhumin els cossos de les víctimes", va recriminar el delegat cubà. "Queda com a assignatura pendent la necessitat de posar fi a la impunitat de què gaudeixen els responsables dels crims durant la dictadura franquista", va afegir.

Fonts de Presidència del Govern asseguren que Espanya aposta "pel rescabalament moral de les víctimes davant la via penal" exigida pel representant caribeny. El delegat diplomàtic de Mèxic recomanar a Espanya, "de conformitat amb les seves obligacions internacionals, investigar, sancionar i reparar els delictes de desaparició forçada". De Francisco va assenyalar que els delictes de desaparició forçada estan tipificats en el Codi Penal espanyol des de 2003.

Les intervencions de Cuba i Mèxic van ser les més agressives, però també hi va haver crítiques vetllades com la de Colòmbia: "La veritat és un dret fonamental per als qui han estat víctimes de greus violacions de drets humans i per això recomanem a Espanya continuar avançant en la implementació de la Llei de la Memòria Històrica ". La norma de desembre de 2007 va ser un dels punts que Espanya va exposar com èxit en matèria de drets humans.

El Govern nega que la Llei d'Amnistia sigui «de punt final»

La delegació espanyola va avaluar "de manera satisfactòria" els afalacs rebuts per la Llei de la Memòria i fonts del Govern van reiterar que la via administrativa és l'única que estan disposats a donar suport. "La Llei d'Amnistia de 1977 no pot ser equiparada amb les lleis de punt final derogades a Iberoamèrica perquè no va ser impulsada des de dins del règim sinó per membres actius a l'oposició democràtica", van aclarir des del departament de María Teresa Fernández de la Vega, que havia preparat la presentació espanyola davant l'ONU.

"L'amnistia va tenir conseqüències immediates en la recuperació de la llibertat per a moltes persones", opinen a l'Executiu. Països com Argentina o Perú, sense citar el franquisme, van reclamar l'enfortiment de les "mesures contra la impunitat".