dijous, 13 de desembre de 2012

Periodes d'alcaldia dels dos primers alcaldes de la República a Ripollet.




Nascut a Ripollet el 1880. En Magí Girbau i Baqués  fou escollit a les eleccions del 14 d'Abril de 1931. Va exercir el càrrec d'Alcalde de Ripollet des del 16 d'Abril de 1931 fins l'1de Febrer de 1934.

En Magí Girbau i Baqués va marxar a l'exili el 1939, refugiant-se a la zona de Bordeus (França) on tenia un germà establert feia molt anys. Però no s'adaptà aquella situació; va preferir tornar pensant que no tenia res a témer. Un cop a Ripollet fou detingut, i empresonat almenys durant 1 any a la presó de Sabadell.





Nascut a Pineda de Mar el 1893. En Josep Ros i Prats fou escollit a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 (primeres eleccions municipals amb vot femení) Alcalde de Ripollet del 1 de Febrer de 1934 fins el 13 d'octubre de 1934.. i del 17 de febrer de 1936 fins el 15 d'agost de 1936.

El fet que no tingués una continuïtat en el càrrec es deu a la convulsa situació política. L'octubre de 1934 va ser cessat pel govern espanyol de dretes (CEDA) com tots els alcaldes, i regidors d'esquerres, i nacionalistes de Catalunya, en a resposta a la revolta d'octubre. Reposat en el càrrec en guanyar el Frente Popular, i el Front d'Esquerres, les eleccions del 16 de Febrer de 1936. Cessà de nou en el càrrec l'agost del 1936, en aplicar-se l'ordre de la Generalitat que constituïa ajuntaments d'emergència anti-feixistes per fer front a l'aixecament militar, i la guerra civil.

En Josep Ros i Prats va passar gairebé 7 anys a la presó, fonamentalment la presó de València, represaliat per la dictadura feixista del General Franco.

dimecres, 6 de juny de 2012

Llista de signants a favor d'homenatjar als alcaldes de la República.



Els sota signants, ciutadans de Ripollet que paguem els nostres impostos en aquesta vila.
Demanem als representants polítics de la nostra població, que tal com va ser aprovat per la Comissió d'Honors i Distincions, es dediquin uns espais públics dignes a la memòria dels dos primers alcaldes democràtics de Ripollet: En Magí Girbau i Baqués, i en Josep Ros i Prats. Alcaldes escollits durant el període de la segona república. Així mateix mostrem el nostre disgust per la demora, i els subterfugis utilitzats per l'equip de govern PSOE-CiU, per retardar, i dissipar una proposta que fa més de tres anys va ser presentada per la Comissió en Memòria de les Víctimes del Feixisme de Ripollet, a la qual encara no s'ha donat satisfactòria resposta, ni molt menys s'ha fet efectiva.

-.Antoni Ros, -. Jordi Font, -. Miquel Querol Girbau, -.Maria Blancafort Pujols,-.Agustí Navinés Solà,-.Jaume Sariol i Ollé,-. Carles Font i Bayó,-. Manuel Martínez, -.Joan Ros Blancafort, -.Francisco González Cruz, -.Silvia Balaguer Asensio,-.Leandre Soler Postils, -.Joan Puig Raymi, -.Magí Baqués, -.Manoli Alejandre, -.Encarnació Uño, -.Jordi Feliu Lázaro, -.Francesca Ribé Macià, -.Florentina Blancafort Pujols, -.Mònica Serra Dulcet,-.Jaume Vila Ribé, -.Dolors Vila Ribé, -.Francisco Enciso, -.Josep Ros Gisbert, -.Tania Fusté Pujols, -.Caterina Uño Bayó, -.Ma Mercè Dulcet Uño, -.Angels Hernández Bayó, -.Elisenda Royo Hernández, -.Josep Sallent, -.Angel Esteve, -.Lidia Guardado, -.Montserrat Blancafort Torres, -.Francesc Rojas-Puente del Solar, -.Núria Serra Dulcet,-.Present Barragán Espinares, -.Antoni Benito Martínez, -.Esther Àlvarez Rodríguez, -.Joaquin López Garcia, -.Carles Balaguer Bayó, -.Joaquin Lumbreras Lorenzo, -.Josep Martínez, -.Jordi Musoy Dívar, -.Jordi Voltà Meytadier, -.Josefa Ros Barneda, -.Ricard Sancho Torres,-.Joaquim Vila Isern,-.Josep Balcells,-.Pere Olivares García,-.Josep Esparrach Escrigas,-.Alfredo Lafuente Marco,-.Xavi Caballé Villanueva,-.Antonio Jiménez Romero,-.J.Manuel Torres,-.Cesar Martínez,-.Carmen Rodríguez García,-.Antonio Santos Medina,-.Pablo López Fernández,-.Ramon Argenté,-.Antoni Gorina,-.Francisco Ramos Barros,-.Santiago Martínez Molinero,-.Maria Vilaseca Morales,-.Ignacio Palomo,-.Joan Jorba,-.Joan Ramon Jorba García,-.Pol Gordo i Vallès,-.Angels Leiva Caudiel,-.María López,-.Eligio Medina,-.María José Gómez,-.Francesc Xavier Vilanova,-.Inmaculada Pi Rio,-.Albert Fonollet,-.M Isabel Madaleno Diaz,-.Joana Jové Fontova,-.Eduardo Giménez,-.María Martínez,.-Josefa Lozano,.-Montserrat Espàrrach,.-Cristina Roque Bertrans,-.Antonia Natalia Rodriguez Ortiz,-.Rafael Pardo García,-.Pilar Garrido Fernández,.-Pere Cuiné i Calaf,-.Ricard Càdiz Galera,-.Daniel Ros Gisbert,-.Esperanza Ros Barneda,-.Joan Ros Ros,-.Montserrat Ros Ros,-.Esteve Guimerà,-.Jordi Josep Canals Coll,-. Albert Alcàzar,-.Valentí Serra,-. Carlos Martínez,-.Ana Guzmán García,-.Carlos Herrera,-.Luisa Perera,-.José Luis Fells,-.Marta Teruel Trullàs,-.Angel Murillo,-.Ramon Martos Calpena,-.Salvador Serra Garcia,-.Suzanne Gawthorpe,-.Luis David Andrades Arias,-.David Guimerà,-.Susana Gallegos,-.Paco Gómez,-.Oscar Javierre González,-.José Antonio Herrera Romero,-.José Luis Muñoz,-.Modesto Olivera,-.Miguel Angel Medina,-.Isaac Perelló,-.Josep María Osuna,-.Angel Lloreda,-.Jordi Romagosa,-.Montserrat Romagosa,-.Miquel Vidal i Parra,-.Vicente Pàez,-.Cristina Casamitjana,-.Oriol Mor Hernández,-.Maria Ruiz Ruiz,-.José Tapia,-.José Daniel Medina Casado.-Antoni Pijuan Badia, -. Francisco Guerrero Diaz, -.Manuel Navarro Castillo,-. Alejandro Corral Cano, -.Jaume Carceller LaBaleta, -.Ignacio Ruiz Garcia,      

A mesura que anem rebent noves signatures, degudament autentificades, anirem afegint noves adhesions..

dimecres, 30 de maig de 2012

Homenatge a Malgrat de Mar..


Claveles y 'La Internacional'

 para recordar a los brigadistas

 del 'Ciudad de Barcelona'



La localidad barcelonesa de Malgrat de Mar ha celebrado un acto en recuerdo al buque torpedeado por un submarino en 1937 en el que viajaban voluntarios internacionales


Hace 75 años un grupo de trabajadores de Inglaterra y Gales dejaron su hogar, sus familias y toda su vida para venir a España a luchar en las brigadas internacionales. El compromiso por un mundo más justo y la amenaza del fascismo que se cernía por toda Europa fueron el empuje que necesitaban para tan grande sacrificio. Sin embargo, nunca llegaron a suelo español, pues el barco en el que viajaban desde Marsella, el ‘Ciudad de Barcelona', fue hundido por el ataque de un submarino del ejército franquista en 1937. Tanto los brigadistas como el resto del pasaje de la embarcación perecieron ahogados.
Para recordarlos y homenajearlos, autoridades locales y familiares de los brigadistas y pasajeros han celebrado hoy en en la localdiad barcelonesa de Malgrat de Mar un acto con una emotiva ofrenda floral sobre los restos del barco, hundido a 30 metros de profundidad.
Los asistentes han lanzado claveles rojos al agua mientras cantaban 'La Internacional'
A primera hora de la mañana, familiares ingleses y galeses de algunas de las víctimas han sido recibidos en la sala de plenos por el concejal de Cultura, Jordi Romero; el director del Memorial Democrático, Jordi Palou; el jefe del Servicio de Archivo Municipal, Josep Maria Crosas, y el historiador Alan Warren. En el acto, también ha participado la alcaldesa en funciones, Ana Vega, así como otros concejales del gobierno y la oposición.
Después, se ha realizado un recorrido en barco hasta el lugar donde se hundió, el 30 de mayo de 1937, el ‘Ciudad de Barcelona', que había salido de Marsella (Francia), cargado de brigadistas internacionales, algunos vehículos y alimentos para Barcelona y Valencia, y en el que murieron unas 200 personas.
Allí se ha leído el nombre de las víctimas, muchos de ellos brigadistas internacionales, y se hanlanzado claveles rojos al agua mientras los asistentes cantaban 'La Internacional', cada cual en su lengua.

dissabte, 12 de maig de 2012

Tres anys esperant..



L'abril del 2009, dins els actes que va celebrar la COMVIF per commemorar els 70 anys del final de la guerra civil, varem llançar la proposta d'homenatjar els dos primer alcaldes democràtics de Ripollet: En Magí Girbau i Baqués, i En Josep Ros i Prats, ambdós elegits durant el període de la segona república.

Després de la proposta inicial on proposàvem que els carrers Isabel La Catòlica i Ferran El Catòlic, passessin a rebatejar-se amb el nom dels dos alcaldes de la república. Proposta que va engegar una campanya de mentides i difamacions en contra, portada endavant per elements de partits conservadors locals, i que entre d'altres coses, va consistir en alarmar el veïnat dels carrers en qüestió, amb suposats problemes de legalitats, i econòmics que suposaria el canvi del nom dels carrers. Cosa que mil vegades vàrem desmentir, posant com exemple els canvis de noms de carrers fets en alguns pobles, i ciutats veïnes, recentment.


Finalment amb una reunió a l'ajuntament amb l'Alcalde de Ripollet Juan Parralejo, el regidor de cultura Ferran Tornel, i el regidor Alberto Castro. On van suggerir-nos que canviéssim la proposta de canvi de noms, doncs segons van afirmar els edils socialistes, amb l'alcalde al capdavant: la política de l'ajuntament era contraria a canviar noms dels carrers. A més ens van mostrar un llistat de signatures del veïnat dels carrers Isabel La Catòlica, i Ferran El Catòlic, contraris al canvi de nom.  Aquí tornem a reafirmar que les signatures van ser recollides per elements conservadors de Ripollet, propers a determinats partits, i a un sector de l'església, signatures recollides espantant els veïns amb mentides, i coaccionant, com un veí ens va confessar,  que havia signat sota l'amenaça de ser mal vist sinó signava.  Es molt greu que avui dia encara passin aquestes coses, en un país que es considera una democràcia.


Vist el panorama, on la caverna conservadora havia iniciat una campanya pública contra la proposta de la nostra comissió, i atenent la sol·licitud de l'equip de govern, de reformular la proposta. Varem avenir-nos  que l'ajuntament proposes una altra ubicació per batejar els carrers amb el nom d'En Magí Girbau, i d'En Josep Ros.


Durant aquest temps va entrar en funcionament la nova Comissió D'Honors i Distincions, i és va demanar a la COMVIF, que fes la proposta a aquesta nova comissió institucional; l'acompanyés d'un dossier on s'aportava el sentit de la proposta, i el motiu pel qual aquests alcaldes devien rebre l'homenatge públic, i institucional de Ripollet. D'aquesta manera vam aportar proves documentals de la gran labor desenvolupada durant els seus mandats, i les millores que van aportar a la nostra vila.
Finalment, el gener 2011, la Comissió d'Honors I Distincions ens va citar a una reunió, i ens va fer una proposta. No va haver-hi acord en aquesta proposta perquè fonamentalment sens oferia un sol espai pels dos alcaldes, i des de la COMVIF, volíem que fossin dos espais diferenciats. Al final, la proposta va quedar en espera d'una nova reformulació acceptable per nosaltres, de part de la Comissió d'Honors i Distincions.
Les eleccions municipals van bloquejar el procés.


Passat el temps sense rebre resposta, a finals de 2011, la COMVIF  va demanar una reunió amb la nova regidora de cultura, la socialista Rosa Martín, per saber que passava amb el tema, i insistir en donar-li un sortida acceptable. La reunió es va produir el 18 de gener d'enguany (2012). La regidora ens va manifestar que en els propers dies es constituiria una nova Comissió D'Honors i Distincions, i la qual a partir d'ara presidiria Javier Penyarando de Convergència- fins aleshores el president havia estat el socialista Alberto Castro- La COMVIF va incidir, i insistir a la regidora Martín, que era un tema ja aprovat per l'anterior Comissió d'Honors i Distincions, i que seria inacceptable que ara es tiressin enrere, o fessin com si res hagués passat.
D'ençà aleshores no em rebut cap resposta, ni convocatòria, cap dels partits que formen aquesta comissió CiU, PSOE,PP o Compromís, ens ha informat de si s'ha produït alguna reunió, ni com ha quedat la proposta.


Vist el bloqueig, des de la COMVIF em decidit iniciar una campanya per denunciar la situació, de moment algunes accions ja s'han posat en marxa, d'altres les estem deliberant. També estem estudiant la possibilitat de denunciar els responsables del bloqueig, i el silenci, a organismes legals superiors de l'administració pública.
Darrera d'aquest silenci s'amaga una posició política clara, però de moment, des de la COMVIF ens abstindrem de fer-ne una valoració pública, que ens guardem per més endavant si es dona el cas.

dijous, 3 de maig de 2012

Berga és conseqüent amb la memòria...


Berga

L'Ajuntament de Berga declara el rei Joan Carles persona non grata

L'Ajuntament de Berga ha declarat el rei Joan Carles persona non grata. La moció l'ha presentada la CUP i ha estat aprovada amb els únics vots a favor de la CUP i les abstencions de CiU i el PSC. El grup municipal del PP hi ha votat en contra. La CUP remarca que Joan Carles I no és rei "com a resultat d'un procés democràtic sinó com a conseqüència de l'herència dictada pel seu antecessor Francisco Franco".

La CUP destaca que el regnat del monarca "entronca directament amb el del seu avantpassat Felip V de Borbó, responsable de la pèrdua de llibertats nacionals que encara a hores d'ara els Països Catalans no han recuperat". A més, denuncia que "el seu comportament personal s'ha vist marcat per tota mena d'escàndols i delictes", en referència a la caça d'elefants a Bostwana.

El ple del consistori ha debatut també una altra moció que demana que es revoqui l'acord del 17 de juliol de 1962, que atorgava al dictador Francisco Franco el títol de Fill Adoptiu de la ciutat i la Medalla d'Or. 

L'Ajuntament de Berga enviarà l'acord aprovat al ple municipal a la Casa Reial espanyola "per exigir-los que gestionin amb la Dirección General del Patrimonio del Estado el retorn immediat de la medalla d'or atorgada a Franco".

dimarts, 24 d’abril de 2012

L'Argentina reobre el cas Puig Antic..


Quatre expresos del franquisme declaren davant d'una jutgessa de Buenos Aires que investiga crims de la Guerra Civil i la dictadura

La magistrada s'empara en el principi de justícia universal, com ho va fer Garzón

Representants del col·lectiu La Comuna, diumenge a Madrid Foto: VÍCTOR LERENA / EFE.
1
La causa espera establir,almenys, la responsabilitat dels repressors del règim que encara siguin vius
Quatre expresos polítics del franquisme eren ahir a Buenos Aires per declarar davant la jutgessa María Servini de Cubría, que pretén investigar els crims de la dictadura espanyola emparada en el principi de justícia universal. Josu Ibargutxi, Sabino Arana Bilbao, José Galante Serrano i Manuel Blanco Chivite són membres de l'associació de víctimes La Comuna i portaven el seu testimoni i el de desenes de companys resumits en 60 expedients, que inclouen casos com el de l'anarquista català Salvador Puig Antich, jutjat per un tribunal militar i condemnat a morir el 2 de març del 1974, amb el mètode del garrot vil, quan tenia 25 anys.
Puig Antich va ser una de les últimes víctimes executades per la maquinària de la repressió franquista, com també ho va ser José Humberto Baena, afusellat el 27 de setembre del 1975, només 53 dies abans que morís el dictador.
Servini de Cubría investiga crims comesos durant la Guerra Civil (1936-1939) i la dictadura fins al 15 de juny de 1977, data de les primeres eleccions democràtiques. Per fer-ho, s'empara en el principi de justícia universal, el mateix que va fer servir Baltasar Garzón per jutjar militars argentins o l'exdictador xilè Augusto Pinochet.
“Llei del punt final encoberta”
L'argument de la querella presentada a Buenos Aires el 14 d'abril del 2010 per famílies de dos afusellats pel règim és l'ostracisme judicial a l'Estat espanyol, en especial des que es va impedir a Garzón continuar amb les investigacions. Segons aquesta argumentació, la llei d'amnistia del 1977 va ser una “una llei de punt final encoberta”, que ha permès que els delictes de la dictadura quedessin impunes.
L'Argentina va derogar el 2003 la seva llei del punt final, cosa que permet la reobertura de casos per tortures, desaparicions i assassinats comesos per la dictadura (1976-1983). Avui els argentins coneixen més de 270 condemnats i 850 processats, entre els quals l'exdictador Jorge Rafaela Videla, que està en presó domiciliària per expropiació sistemàtica de nadons nascuts durant el captiveri de les seves mares en camps de detenció il·legal.
El clima de revisió del passat que recorre el país sud-americà ha creat una oportunitat ideal perquè un dels jutges acceptés la croada dels quatre expresos espanyols. “En virtut del principi de justícia universal, els crims contra la humanitat han de ser perseguits per qualsevol tribunal de qualsevol país i amb independència de quan es van cometre els delictes”, argumentava l'advocat Carlos Slepoy, que va acompanyar els expresos.
El 2008, quan Garzón va emetre la interlocutòria en què assumia la investigació dels crims del franquisme, va informar de l'existència de 114.000 desaparicions forçades i de 30.000 menors segrestats i possiblement apropiats entre el 1936 i el 1952. La finalitat de la causa a Buenos Aires és establir, almenys, la responsabilitat dels repressors que encara puguin ser vius.

diumenge, 22 d’abril de 2012

"Sospecho de quien prefiere el olvido, detrás hay algo oscuro"



Estela de Carlotto, presidenta de la Asociación Abuelas de Plaza de Mayo, afirma que la "herida de la injusticia sólo se cierra con memoria"

Estela de Carlotto, presidenta de la Asociación Abuelas de Plaza de Mayo, afirma que la "herida de la injusticia sólo se cierra con memoria"

Carlotto todavía recuerda el momento en que dos jóvenes, en Barcelona, se le acercaron para preguntarle qué tenían que hacer para buscar los cuerpos de sus abuelos, que fueron fusilados durante la guerra. "Sus abuelas, las mujeres de esos hombres, habían permanecido calladas todos esos años", se sorprende. Por eso, a la derechona que argumenta que mirar al pasado significa reabrir las heridas le responde que eso no puede ser y además es imposible: "Las heridas no se van a abrir porque no están cerradas. Además, la herida de la injusticia sólo se cierra con justicia y memoria". "Y yo sospecho de quien prefiere el olvido, detrás de ese deseo hay algo oscuro", señala Carlotto, que apunta además que guardar los recuerdos "debajo de la alfombra" entraña el riesgo de que la historia se repita.

En Madrid, cada jueves se reúnen víctimas del franquismo en la Puerta del Sol, como hicieron y siguen haciendo las abuelas y las madres en la Plaza de Mayo de Buenos Aires. "Esa es la manera de luchar. Unirse y no dejar ni un día de hacer visibles a los represaliados de la dictadura y exigir al Estado que se haga justicia", afirma. En su última visita a España participó en una de esas manifestaciones, pero tiene un mal recuerdo de esa tarde. "Unos adolescentes que paseaban por allí nos dijeron que no sabían quién era Franco". Para Carlotto es imprescindible que "la historia llegue a las escuelas y se incorpore en el currículum para que los jóvenes no estén indefensos". "La historia del franquismo tiene que dejar de ser una hoja en blanco", remata.

dilluns, 26 de març de 2012

Llista de les juntes de Rabassaires de Ripollet durant la Guerra Civil..


Aquesta llista fou elaborada pels nous poders locals franquistes, dins la Causa General, amb intenció acusatòria. Els membres del sindicat agrari Rabassaires, foren uns més dels represaliats pel feixisme. En tractar-se d'un sindicat que determinà la política agrícola anti-senyorial de la Generalitat republicana; fou considerat un dels principals enemics pels propietaris de grans extensions de terres de Catalunya, la majoria del quals donà suport als militars colpistes i al poder polític de la dictadura.