dimarts, 24 d’abril de 2012

L'Argentina reobre el cas Puig Antic..


Quatre expresos del franquisme declaren davant d'una jutgessa de Buenos Aires que investiga crims de la Guerra Civil i la dictadura

La magistrada s'empara en el principi de justícia universal, com ho va fer Garzón

Representants del col·lectiu La Comuna, diumenge a Madrid Foto: VÍCTOR LERENA / EFE.
1
La causa espera establir,almenys, la responsabilitat dels repressors del règim que encara siguin vius
Quatre expresos polítics del franquisme eren ahir a Buenos Aires per declarar davant la jutgessa María Servini de Cubría, que pretén investigar els crims de la dictadura espanyola emparada en el principi de justícia universal. Josu Ibargutxi, Sabino Arana Bilbao, José Galante Serrano i Manuel Blanco Chivite són membres de l'associació de víctimes La Comuna i portaven el seu testimoni i el de desenes de companys resumits en 60 expedients, que inclouen casos com el de l'anarquista català Salvador Puig Antich, jutjat per un tribunal militar i condemnat a morir el 2 de març del 1974, amb el mètode del garrot vil, quan tenia 25 anys.
Puig Antich va ser una de les últimes víctimes executades per la maquinària de la repressió franquista, com també ho va ser José Humberto Baena, afusellat el 27 de setembre del 1975, només 53 dies abans que morís el dictador.
Servini de Cubría investiga crims comesos durant la Guerra Civil (1936-1939) i la dictadura fins al 15 de juny de 1977, data de les primeres eleccions democràtiques. Per fer-ho, s'empara en el principi de justícia universal, el mateix que va fer servir Baltasar Garzón per jutjar militars argentins o l'exdictador xilè Augusto Pinochet.
“Llei del punt final encoberta”
L'argument de la querella presentada a Buenos Aires el 14 d'abril del 2010 per famílies de dos afusellats pel règim és l'ostracisme judicial a l'Estat espanyol, en especial des que es va impedir a Garzón continuar amb les investigacions. Segons aquesta argumentació, la llei d'amnistia del 1977 va ser una “una llei de punt final encoberta”, que ha permès que els delictes de la dictadura quedessin impunes.
L'Argentina va derogar el 2003 la seva llei del punt final, cosa que permet la reobertura de casos per tortures, desaparicions i assassinats comesos per la dictadura (1976-1983). Avui els argentins coneixen més de 270 condemnats i 850 processats, entre els quals l'exdictador Jorge Rafaela Videla, que està en presó domiciliària per expropiació sistemàtica de nadons nascuts durant el captiveri de les seves mares en camps de detenció il·legal.
El clima de revisió del passat que recorre el país sud-americà ha creat una oportunitat ideal perquè un dels jutges acceptés la croada dels quatre expresos espanyols. “En virtut del principi de justícia universal, els crims contra la humanitat han de ser perseguits per qualsevol tribunal de qualsevol país i amb independència de quan es van cometre els delictes”, argumentava l'advocat Carlos Slepoy, que va acompanyar els expresos.
El 2008, quan Garzón va emetre la interlocutòria en què assumia la investigació dels crims del franquisme, va informar de l'existència de 114.000 desaparicions forçades i de 30.000 menors segrestats i possiblement apropiats entre el 1936 i el 1952. La finalitat de la causa a Buenos Aires és establir, almenys, la responsabilitat dels repressors que encara puguin ser vius.

diumenge, 22 d’abril de 2012

"Sospecho de quien prefiere el olvido, detrás hay algo oscuro"



Estela de Carlotto, presidenta de la Asociación Abuelas de Plaza de Mayo, afirma que la "herida de la injusticia sólo se cierra con memoria"

Estela de Carlotto, presidenta de la Asociación Abuelas de Plaza de Mayo, afirma que la "herida de la injusticia sólo se cierra con memoria"

Carlotto todavía recuerda el momento en que dos jóvenes, en Barcelona, se le acercaron para preguntarle qué tenían que hacer para buscar los cuerpos de sus abuelos, que fueron fusilados durante la guerra. "Sus abuelas, las mujeres de esos hombres, habían permanecido calladas todos esos años", se sorprende. Por eso, a la derechona que argumenta que mirar al pasado significa reabrir las heridas le responde que eso no puede ser y además es imposible: "Las heridas no se van a abrir porque no están cerradas. Además, la herida de la injusticia sólo se cierra con justicia y memoria". "Y yo sospecho de quien prefiere el olvido, detrás de ese deseo hay algo oscuro", señala Carlotto, que apunta además que guardar los recuerdos "debajo de la alfombra" entraña el riesgo de que la historia se repita.

En Madrid, cada jueves se reúnen víctimas del franquismo en la Puerta del Sol, como hicieron y siguen haciendo las abuelas y las madres en la Plaza de Mayo de Buenos Aires. "Esa es la manera de luchar. Unirse y no dejar ni un día de hacer visibles a los represaliados de la dictadura y exigir al Estado que se haga justicia", afirma. En su última visita a España participó en una de esas manifestaciones, pero tiene un mal recuerdo de esa tarde. "Unos adolescentes que paseaban por allí nos dijeron que no sabían quién era Franco". Para Carlotto es imprescindible que "la historia llegue a las escuelas y se incorpore en el currículum para que los jóvenes no estén indefensos". "La historia del franquismo tiene que dejar de ser una hoja en blanco", remata.