dimecres, 30 de maig de 2012

Homenatge a Malgrat de Mar..


Claveles y 'La Internacional'

 para recordar a los brigadistas

 del 'Ciudad de Barcelona'



La localidad barcelonesa de Malgrat de Mar ha celebrado un acto en recuerdo al buque torpedeado por un submarino en 1937 en el que viajaban voluntarios internacionales


Hace 75 años un grupo de trabajadores de Inglaterra y Gales dejaron su hogar, sus familias y toda su vida para venir a España a luchar en las brigadas internacionales. El compromiso por un mundo más justo y la amenaza del fascismo que se cernía por toda Europa fueron el empuje que necesitaban para tan grande sacrificio. Sin embargo, nunca llegaron a suelo español, pues el barco en el que viajaban desde Marsella, el ‘Ciudad de Barcelona', fue hundido por el ataque de un submarino del ejército franquista en 1937. Tanto los brigadistas como el resto del pasaje de la embarcación perecieron ahogados.
Para recordarlos y homenajearlos, autoridades locales y familiares de los brigadistas y pasajeros han celebrado hoy en en la localdiad barcelonesa de Malgrat de Mar un acto con una emotiva ofrenda floral sobre los restos del barco, hundido a 30 metros de profundidad.
Los asistentes han lanzado claveles rojos al agua mientras cantaban 'La Internacional'
A primera hora de la mañana, familiares ingleses y galeses de algunas de las víctimas han sido recibidos en la sala de plenos por el concejal de Cultura, Jordi Romero; el director del Memorial Democrático, Jordi Palou; el jefe del Servicio de Archivo Municipal, Josep Maria Crosas, y el historiador Alan Warren. En el acto, también ha participado la alcaldesa en funciones, Ana Vega, así como otros concejales del gobierno y la oposición.
Después, se ha realizado un recorrido en barco hasta el lugar donde se hundió, el 30 de mayo de 1937, el ‘Ciudad de Barcelona', que había salido de Marsella (Francia), cargado de brigadistas internacionales, algunos vehículos y alimentos para Barcelona y Valencia, y en el que murieron unas 200 personas.
Allí se ha leído el nombre de las víctimas, muchos de ellos brigadistas internacionales, y se hanlanzado claveles rojos al agua mientras los asistentes cantaban 'La Internacional', cada cual en su lengua.

dissabte, 12 de maig de 2012

Tres anys esperant..



L'abril del 2009, dins els actes que va celebrar la COMVIF per commemorar els 70 anys del final de la guerra civil, varem llançar la proposta d'homenatjar els dos primer alcaldes democràtics de Ripollet: En Magí Girbau i Baqués, i En Josep Ros i Prats, ambdós elegits durant el període de la segona república.

Després de la proposta inicial on proposàvem que els carrers Isabel La Catòlica i Ferran El Catòlic, passessin a rebatejar-se amb el nom dels dos alcaldes de la república. Proposta que va engegar una campanya de mentides i difamacions en contra, portada endavant per elements de partits conservadors locals, i que entre d'altres coses, va consistir en alarmar el veïnat dels carrers en qüestió, amb suposats problemes de legalitats, i econòmics que suposaria el canvi del nom dels carrers. Cosa que mil vegades vàrem desmentir, posant com exemple els canvis de noms de carrers fets en alguns pobles, i ciutats veïnes, recentment.


Finalment amb una reunió a l'ajuntament amb l'Alcalde de Ripollet Juan Parralejo, el regidor de cultura Ferran Tornel, i el regidor Alberto Castro. On van suggerir-nos que canviéssim la proposta de canvi de noms, doncs segons van afirmar els edils socialistes, amb l'alcalde al capdavant: la política de l'ajuntament era contraria a canviar noms dels carrers. A més ens van mostrar un llistat de signatures del veïnat dels carrers Isabel La Catòlica, i Ferran El Catòlic, contraris al canvi de nom.  Aquí tornem a reafirmar que les signatures van ser recollides per elements conservadors de Ripollet, propers a determinats partits, i a un sector de l'església, signatures recollides espantant els veïns amb mentides, i coaccionant, com un veí ens va confessar,  que havia signat sota l'amenaça de ser mal vist sinó signava.  Es molt greu que avui dia encara passin aquestes coses, en un país que es considera una democràcia.


Vist el panorama, on la caverna conservadora havia iniciat una campanya pública contra la proposta de la nostra comissió, i atenent la sol·licitud de l'equip de govern, de reformular la proposta. Varem avenir-nos  que l'ajuntament proposes una altra ubicació per batejar els carrers amb el nom d'En Magí Girbau, i d'En Josep Ros.


Durant aquest temps va entrar en funcionament la nova Comissió D'Honors i Distincions, i és va demanar a la COMVIF, que fes la proposta a aquesta nova comissió institucional; l'acompanyés d'un dossier on s'aportava el sentit de la proposta, i el motiu pel qual aquests alcaldes devien rebre l'homenatge públic, i institucional de Ripollet. D'aquesta manera vam aportar proves documentals de la gran labor desenvolupada durant els seus mandats, i les millores que van aportar a la nostra vila.
Finalment, el gener 2011, la Comissió d'Honors I Distincions ens va citar a una reunió, i ens va fer una proposta. No va haver-hi acord en aquesta proposta perquè fonamentalment sens oferia un sol espai pels dos alcaldes, i des de la COMVIF, volíem que fossin dos espais diferenciats. Al final, la proposta va quedar en espera d'una nova reformulació acceptable per nosaltres, de part de la Comissió d'Honors i Distincions.
Les eleccions municipals van bloquejar el procés.


Passat el temps sense rebre resposta, a finals de 2011, la COMVIF  va demanar una reunió amb la nova regidora de cultura, la socialista Rosa Martín, per saber que passava amb el tema, i insistir en donar-li un sortida acceptable. La reunió es va produir el 18 de gener d'enguany (2012). La regidora ens va manifestar que en els propers dies es constituiria una nova Comissió D'Honors i Distincions, i la qual a partir d'ara presidiria Javier Penyarando de Convergència- fins aleshores el president havia estat el socialista Alberto Castro- La COMVIF va incidir, i insistir a la regidora Martín, que era un tema ja aprovat per l'anterior Comissió d'Honors i Distincions, i que seria inacceptable que ara es tiressin enrere, o fessin com si res hagués passat.
D'ençà aleshores no em rebut cap resposta, ni convocatòria, cap dels partits que formen aquesta comissió CiU, PSOE,PP o Compromís, ens ha informat de si s'ha produït alguna reunió, ni com ha quedat la proposta.


Vist el bloqueig, des de la COMVIF em decidit iniciar una campanya per denunciar la situació, de moment algunes accions ja s'han posat en marxa, d'altres les estem deliberant. També estem estudiant la possibilitat de denunciar els responsables del bloqueig, i el silenci, a organismes legals superiors de l'administració pública.
Darrera d'aquest silenci s'amaga una posició política clara, però de moment, des de la COMVIF ens abstindrem de fer-ne una valoració pública, que ens guardem per més endavant si es dona el cas.

dijous, 3 de maig de 2012

Berga és conseqüent amb la memòria...


Berga

L'Ajuntament de Berga declara el rei Joan Carles persona non grata

L'Ajuntament de Berga ha declarat el rei Joan Carles persona non grata. La moció l'ha presentada la CUP i ha estat aprovada amb els únics vots a favor de la CUP i les abstencions de CiU i el PSC. El grup municipal del PP hi ha votat en contra. La CUP remarca que Joan Carles I no és rei "com a resultat d'un procés democràtic sinó com a conseqüència de l'herència dictada pel seu antecessor Francisco Franco".

La CUP destaca que el regnat del monarca "entronca directament amb el del seu avantpassat Felip V de Borbó, responsable de la pèrdua de llibertats nacionals que encara a hores d'ara els Països Catalans no han recuperat". A més, denuncia que "el seu comportament personal s'ha vist marcat per tota mena d'escàndols i delictes", en referència a la caça d'elefants a Bostwana.

El ple del consistori ha debatut també una altra moció que demana que es revoqui l'acord del 17 de juliol de 1962, que atorgava al dictador Francisco Franco el títol de Fill Adoptiu de la ciutat i la Medalla d'Or. 

L'Ajuntament de Berga enviarà l'acord aprovat al ple municipal a la Casa Reial espanyola "per exigir-los que gestionin amb la Dirección General del Patrimonio del Estado el retorn immediat de la medalla d'or atorgada a Franco".