Sembla que la gran tragèdia que viu Ripollet és el partidisme.. Ni tan sols podem parlar de politització. La politització no deixa de ser una cosa positiva quant representa la presa de consciència, i la maduració intel·lectual d'unes idees.
Però resulta que no hi res d'això; ens trobem unes militàncies enquadrades en grups tancats, que actuen com a families polítiques seguint directrius cegues, i sospitant del que no sèu a la seva taula a escoltar les històries del pare.
En el tema de la memòria passa el mateix: l'interès no va més enllà del servei polític que se'n pot treure.. Hi ha grups polítics que volen confondre, i acaben desprestigiant tot el treball independent que es pugui fer, en voler apropiar-se d'un passat.
En aquest sentit Ripollet viu una anomenada memòria històrica amb una clara intencionalitat de marginar els protagonistes locals. Es com el despotisme il·lustrat : tot pel poble però sense el poble.
A Ripollet no és massa real la paraula democràcia. Però si el sectarisme, el partidisme, i la manipulació política.
Tot és pot resumir en un front comú del partidisme polític per carregar-se la societat civil, o instrumentalitzar les associacions, i organitzacions.. Algú s'ha aturat a pensar el car que pot resultar a la nostra població aquesta política..? Si segueix la crisi, aviat en veure'm les conseqüències d'aquesta rucada política general.
Tot és pot resumir en un front comú del partidisme polític per carregar-se la societat civil, o instrumentalitzar les associacions, i organitzacions.. Algú s'ha aturat a pensar el car que pot resultar a la nostra població aquesta política..? Si segueix la crisi, aviat en veure'm les conseqüències d'aquesta rucada política general.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada