dimarts, 16 de juliol del 2013

Busquen l'enfrontament..


Hi ha certs personatges de la política local de Ripollet que no se sap ben bé si es per manca d'intel·ligència, per que són mal aconsellats per suposades il·luminaries, o perquè senzillament són tan intransigents que es tanquen a tota possibilitat de negociació. Que al final acaben provocant un mal major cap ells que no s'esperaven..

En aquest país, els darrers anys s'han comés moltes il·legalitats. De vegades els qui les han comés ho han fet de manera tan natural; pensaven que la seva i·legalitat era una cosa ben acceptable: és clar, ho fa tothom raonaven pels seus interiors.. Altres vegades, les i·legalitats les van cometre sense saber, aconsellats pel seu entorn. O com aquell que se salta un semàfor en vermell perquè el de davant també ho ha fet.. O perquè funcionaris o partits els van dir: fes això.

Així és que no costa gaire estirar del fil, i enxampar-los per portar-los al jutjat..
La nostra entitat no té aquesta funció, i certament cap partit la fa avui a Ripollet aquesta funció. Diguem que no es compliquen la vida, o senzillament són tan inoperants que no fan el que haurien de fer. No és estrany que cada vegada voti menys gent. No serà estrany que posant-los tots en el mateix sedàs; en el futur tots plegats: corruptes, no corruptes, muts, cecs, incompetents, etc.. La població pensi que millor engegar-los pel clavegueram, i votar opcions populistes, o fins i tot feixistes.. En seran responsables tots, car tots participen del teatre democràtic.

Però així està el país, de vegades les iniciatives les ha prendre algú, per portar algú entre reixes.. O inhabilitar uns quants.. Pena fa que la població acabi pensant que tots són iguals, i per això es tapen les vergonyes o se les callen entre ells.
Ja és trist que un sindicat feixista com Manos Limpias estigui fent més acció judicial, que no pas l'oposició política de l'estat espanyol. El fet és que al final, la política, els partits són una forma de viure, i d'aconseguir quotes de poder, i res més. I no pas per complicar-se la vida amb la justícia, o fent de justiciers..

La cosa pot petar, és comença per una denúncia sobre un tema no resolt, com en el nostre cas la fatxenderia Socio-Convergent de no voler donar solució a un tema menor, com l'homenatge els alcaldes de la república; i s'acaba estirant d'un fil, i enxampant una flagrant il·legalitat..
La prepotència els encega, però per un tema molt menor avui l'alcaldesa de Montcada ha d'estar rendint comptes a la justícia. I potser injustament..
Però ja ho diu el refrany: quan vegis les barbes del veí retallar, posa les teves a remullar..