dissabte, 31 d’agost de 2013

La impunitat és la paraula clau a Espanya..

El Congreso de Argentina firma su condena a "la impunidad" de los crímenes franquistas

En una carta, el presidente de la Cámara y varios diputados de Gobierno y oposición expresan su "enérgico repudio"

"La Cámara de Diputados de la Nación declara su enérgico repudio a los crímenes de lesa humanidad cometidos en España por la dictadura franquista y a la impunidad de que gozan sus responsables". Así de tajante se ha pronunciado el Congreso argentinoen una carta a la que Público ha tenido acceso firmada por su presidente, Julián Domínguez, el presidente de la Comisión de Derechos Humanos de esa cámara, Romero Carlotto, y otros ocho diputados de diferentes formaciones políticas.
En su delclaración, los parlamentarios han expresado además su solidaridad con las víctimas, "apoyando el proceso judicial abierto en nuestro país para investigar los crímenes,promoviendo de esta forma la memoria, la verdad y la justicia", señalan.
La redacción del documento, con fecha del 28 de agosto, coincide con la presencia en el país sudamericano de Darío Riva, primer querellante de la causa, Carlos Slepoy, abogado de las víctimas de la dictadura, y Soledad Luque Delgado, víctima del robo de su hermano durante el franquismo, que presentarán el lunes la primer declaración sobre el robo de bebés ante la juez del caso, la argentina María Servini de Cubría.
Entre los fundamentos aducidos por el Congreso para redactar el documento, los diputados destacan "la absoluta denegación de justicia existente en España respecto a estos crímenes" y que el proceso judicial abierto en Argentina "es el único en el mundo que pretende investigarlos".  
"Las víctimas del genocidio sufrido por nuestros pueblos recurrieron a los tribunales españoles, y a los de otros países europeos, en procura de que se les otorgara el amparo judicial que los nuestros les negaban. Hoy las víctimas del genocidio franquista, uno de los más graves perpetrados en el siglo XX, lo hacen ante los tribunales de justicia argentinos con el mismo propósito", señala el documento.
Ante la imposibilidad de abrir un proceso en España y tras ser apartado de la carrera judicial el exjuez de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón, que investigaba los crímenes, el 14 de abrir de 2010 las asociaciones por la Memoria Histórica interpusieron una querella ante la justicia argentina para investigar los crímenes franquistas, una causa que sigue abierta y que el Gobierno español ha obstaculizado en varias ocasiones.
No sols la impunitat dels criminals de la dictadura, sinó la impunitat que emana d'aquesta i que té a veure amb l'aplicació d'una doble llei segons qui sigui l'encausat. Si té poder o influència, sovint surt immune, i es tapen les seves responsabilitats..Si no és així, s'aplica la llei amb totes les conseqüències..

divendres, 30 d’agost de 2013

El feixisme continua tenint molt de poder a Espanya..


La Falange: "Muchos directores generales de empresas militan en el partido"

Molestos con las críticas sobre la posibilidad de que un alto cargo pertenezca a la agrupación // "Somos personas normales, no bichos; se creen que vivimos en una dictadura"

Una seguidora de Falange durante una manifestación en Madrid. EFE/ArchivoBorrar el pasado es muy complicado, para lo bueno y lo malo. Se lo pueden preguntar si no a la cúpula de El Corte Inglés. El gigante español de la distribución acordó en la junta de accionistas del domingo pasado el nombramiento de Dimas Gimeno Álvarez(sobrino del presidente, Isidoro Álvarez), comonuevo director general.  Hasta ahí, todo correcto. El problema es que hay un detalle que no ha gustado nada en la opinión pública: variosdocumentos demuestran que Dimas militó en la Falange Española y que incluso participó en varias listas electorales en 1996, 1999 y 2000. 

Tanto El Corte Inglés como la Falange lo han negado rotundamente , pero a la agrupación le molesta que la opinión pública se escandalice con la posibilidad de que un alto cargo de una empresa simpatice con sus ideas: “Es absolutamente ridículo y antidemocrático, poco menos que un insulto”, aseguran a Yahoo! Noticias fuentes del partido, consultadas tras surgir la polémica.

“Se creen que viven en una dictadura, somos personas normales que respetan otras ideologías, no bichos raros; cada uno puede tener las ideas que quiera, para eso le ampara la Constitución”, justifica una portavoz, molesta. Sus declaraciones van incluso más allá: “No entiendo que se extrañen tanto; hay muchos directores generales de empresa que pertenecen a la Falange”, sentencia, aunque no quiere dar nombres: “Son más de uno y de dos”.

Una justificación ambigua
La explicación de todo el meollo, no obstante, arroja bastantes dudas. Por un lado desde el Corte Inglés niegan categóricamente que su director general haya militado o simpatizado en algún momento con el partido; eso sí, no se atreven a aventurar qué pasaría en la empresa si realmente se confirmara una situación de este tipo.

En realidad, la versión oficial se justifica en que fue el propio hermano de Dimas, Miguel Ángel, quien sí militó en el partido, utilizando el nombre de su hermano para las listas, segúncomunicó por carta a El Diario.

Desde la Falange, en cambio, tampoco les consta. Es más: en un primer momento, el partido aseguraba a Yahoo! Noticias que ni Dimas ni su hermano Miguel Ángel habían militado en sus filas. La clave, no obstante, está en el pasado: el partido en cuestión, la Falange Española Independiente (FEI) ya no existe, puesto que se anexionó en 2004 a la Falange Española de las JONS. Consultados posteriormente sobre este tema, desde el partido reconocen que sí hay miembros en la agrupación que desembarcaron desde las FEI, pero no recibieron fichero alguno de los hermanos Gimeno.

Infiltrat en partits, forces de seguretat, agències de vigilància, exèrcit, i també al capdavant de molts sectors econòmics.. S'acosta l'hora del seu ressorgiment públic, massa gent ha minimitzat aquest fenomen durant masses anys. I hores d'ara no sabem si estem preparats per combatre'l..

dimarts, 13 d’agost de 2013

La farsa dels nostres governants..

2005

Els portaveus municipals condemnen la intervenció al Ple del PP sobre la II República

Els portaveus de tots els grups municipals de Ripollet, llevat del Partit Popular, han fet pública una declaració conjunta de "repulsa i condemna" als fets protagonitzats pel portaveu del Partit Popular durant el passat Ple Municipal del 28 d’abril, en referència a la moció presentada pel grup d’ICV. Aquesta moció, que havia estat consensuada per tots els grups municipals amb excepció del PP, parlava de la necessitat de recuperar la memòria històrica, coincidint amb els actes del 75è aniversari de la II República. Segons els sotasignants, la resposta del portaveu popular, preparada amb antelació, va ser "una intervenció de caire feixista", afirmant que "distorsionava la veritat". Una intervenció que va provocar l’abandonament de la sala de plens de la majoria de regidors i del públic assistent. Per últim, la Junta de Portaveus rebutja, a la seva declaració, "aquesta forma de fer política" i acorda traslladar-la a la direcció del Partit Popular de Catalunya.

Els portaveus municipals condemnen la intervenció al Ple del PP sobre la II República -Imatge 1-


DECLARACIÓ DE LA JUNTA DE PORTAVEUS DE L’AJUNTAMENT DE RIPOLLET

Al darrer Ple municipal, celebrat el dia 28 d’abril, el grup municipal d’ICV va presentar una moció a la Junta de Portaveus, que va ser consensuada per tots els grups municipals llevat del Partit Popular. La moció feia referència a la necessitat de recuperar la memòria històrica, coincidint amb els actes del 75è aniversari de la II República. A la moció es proposava:

- Condemnar l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936
- Saludar i recordar la II República
- Retre un homenatge als alcaldes republicans, així com a les corporacions municipals que va haver durant la República
- Traslladar aquest acord al grup de treball de la memòria històrica a Ripollet

Davant aquesta moció de recuperació de la memòria, el portaveu del Partit Popular va llegir un escrit preparat amb antelació, fent una intervenció de caire feixista, provocant una reacció espontània d’abandonament de la sala de plens de la majoria dels regidors i regidores i de la resta de les persones que hi assistien.

Aquesta intervenció distorsionava la veritat dels fets, i acusava la República de cruels assassinats, basant-se en textos selectius i ofenent la memòria de totes les persones que van defensar la legalitat democràtica.

Per aquest motiu, els sotasignats manifestem:

- La nostra repulsa i condemna per aquests fets, per no atenir-se a la veritat en el seu discurs i per fomentar l’exaltació i la provocació feixista. Aquest fet s’agreuja perquè és la segona vegada que al PP de Ripollet se li recriminen les seves actituds de divulgació feixista i d’ofensa a les llibertats democràtiques.

Per tot això, els sotasignats rebutgem aquesta forma de fer política, mal interpretant l’esperit de la moció, sobretot en un moment en el qual s’està treballant per a recuperar la nostra memòria històrica, des del respecte i la reconciliació. Igualment, acordem traslladar aquesta declaració a la direcció del Partit Popular de Catalunya, amb el benentès de què la direcció del PPC no recolza aquest tipus de declaracions.

Ripollet, maig de 2005.


És escandalós que els nostres polítics només actuïn per interessos de partit, per afavorir certs sectors afins, o per electoralisme. Aquesta declaració del 2005 n'és una mostra. Perquè 4 anys després, la Comvif, i els familiars, vam demanar uns espais per aquests alcaldes que diuen homenatjar aquí. A aquesta petició se li han posat tota mena de traves. A banda la desídia, i el desinterès general que ve a demostrar quina classe de polítics tenim a Ripollet. Només es tracta d'una monopolització de la política..

dilluns, 5 d’agost de 2013

Carta a El Periodico d'aquest diumenge 4 d'agost de 2013

PRECEDENTS POLÍTICS A RIPOLLET

"Demanem espais per recordar els dos primers alcaldes democràtics"

Diumenge, 4 d'agost del 2013
Ha mort Antoni Ros, fill del segon alcalde republicà de Ripollet, Jose Ros, el primer escollit per homes i dones de manera totalment democràtica el 1934. L'equip de govern de Ripollet ha estat incapaç de tenir la més mínima sensibilitat cap als ciutadans i familiars que des de fa més de quatre anys demanem uns espais dignes per recordar els dos primers alcaldes democràtics, escollits durant el primer període de la república. Ja no és una qüestió de política, sinó una falta d'humanitat.

PRECEDENTES POLÍTICOS EN RIPOLLET

"Pedimos espacios para recordar a los dos primeros alcaldes democráticos"

Domingo, 4 de agosto del 2013
Ha muerto Antoni Ros, hijo del segundo alcalde republicano de Ripollet, Jose Ros, el primero escogido por hombres y mujeres de manera totalmente democrática en el año1934. El equipo de gobierno de Ripollet ha sido incapaz de tener la más mínima sensibilidad hacia los ciudadanos y familiares que desde hace más de cuatro años pedimos unos espacios dignos para recordar a los dos primeros alcaldes democráticos, escogidos durante el primer periodo de la república. Ya no es una cuestión de política, sino una falta de humanidad.

dissabte, 3 d’agost de 2013

Nens robats


Davant la passivitat d'una gran part de la població, fa temps que pares i mares busquen els seus fills robats a l'estat espanyol. Una pràctica que es va començar a dur a terme durant la dictadura franquista, però que va durar fins ben entrada la transició.
Espanya el país de la indignitat i la impunitat, compta amb persones i institucions que van fer un negoci del robatori de nadons. La principal d'aquestes institucions, va ser l'església catòlica, amb connivència amb les sempiternes corrupteles de les institucions de la dictadura, i del seu funcionariat. Pràctiques que les institucions anomenades "democràtiques" van heretar, en heretar funcionaris, i pràctiques corruptes de la dictadura.
Tot plegat amb el manteniment dels privilegis, situats sempre per sobre de les lleis; no cal esmentar les lleis del franquisme, doncs estaven fetes per ser transgredides pels privilegiats, o fetes per estar al servei d'aquests. Sinó les lleis de l'anomenada Espanya post-franquista, que van continuar essent burlades pels poderosos.
En el fons en aquesta pràctica de robar nens, hi ha subjacent la constant de rics contra pobres.. Els nens robats eren fills de mares pobres o joves sense recursos, o sense capacitat de decisió. Els beneficiaris d'aquests nens robats eren els qui podien pagar per ells, amb diners o amb favors. I com no, els grans aprofitats d'aquests robatoris, van ser els peons de l'església catòlica, que no sols van exercir com a negociants adquirint un benefici monetari, sinó que van ser àrbitres, i directors de tot aquest tràfic.
També va haver-hi un robatori de nens fills d'opositors al feixisme, amb una clara intenció d'extermini ideològic, un component més de l'Holocaust espanyol.
No són tan culpables els pares que buscaven fills per donar-lis unes vides millors. Sinó l'església que va exercir d'amo i de senyor, emulant al Deu que diuen representar; per fer, i desfer la vida de nens innocents, mares indefenses, i families que van passar a ser administrades passional, i afectivament, gracies al negoci de la institució catòlica.
De tot plegat en resulta una perfecta imatge d'Espanya, un país que ha transigit davant la impunitat, i el silenci. Una població a qui ara li espera el fruït merescut de tants anys de mirar cap un altre lloc, i aixecar les copes per brindar absent a les desgracies de la majoria sense veu, ni capacitat de inserció democràtica.