dilluns, 30 de desembre de 2013

Un silenci que perdura, i vol amagar els crims que incomoden les societats locals..

Testimoni d'una ciutadana britànica, acusada d'espionatge a favor dels aliats, empresonada a la presó de dones de Les Corts, a Barcelona, el 1942.
"Cada dia veies el terra de la infermeria sembrat de quinze o vint cossos de nens, morts de meningitis. Els nens queien malalts i morien; morien amb la mateixa facilitat que matàvem polls."
No sols morien els nens de malaltia sinó també per la intervenció directa espontània, de funcionaris: "Havia assistit a l'assassinat d'un nen davant dels ulls de la seva mare, el van agafar pels peus, i li van aixafar el cap contra la paret. La mare es va tornar boja, i cridava totes les nits".
Totes aquestes dones eren presoneres polítiques, empresonades en condicions inhumanes amb els seus fills. En els anys quaranta qualsevol podia anar a la presó, sols pel fet d'haver militat en una organització, o sindicat..
Poc es parla dels experiments del doctor Vallejo Najera cap dels Serveis Psicològics Militars. El comandant, i psiquiatra Vallejo Najera, va demanar a Franco crear el Gabinete de Estudios Psicològicos, l'objectiu principal del qual era la recerca de les arrels biopsicològiques del marxisme. Vallejo Najera, res a envejar a les aberracions dels nazis, volia provar: la inferioritat mental dels partidaris de la igualtat social, i política dels opositors; la perversitat dels règims democràtics que faciliten el ressentiment, i obren als fracassos socials amb polítiques públiques, a diferència dels règims aristocràtics on triomfen els millors; la brutalitat del fanatisme, la correspondència física entre la lletjor i la inferioritat, i l'esperit del mal.

Sempre sorprén que a l'estat espanyol des de l'arribada de l'anomenada democràcia, molts s'hagin afegit a la moda, promoguda per les institucions, de satanitzar el nazisme, o els règims forans. Però no hagin afrontat la realitat de casa, de davant dels seus nassos. Els motius poden ser les subvencions econòmiques que sempre han donat les institucions per parlar del nazisme i així evitar parlar del franquisme.. I com no, la rendibilitat política en una societat plena d'individus que es van fer a l'escalfor de la dictadura espanyola. O la rendibilitat social davant una herència d'impunitat construïda en la mentida de canviar e invertir la història. De la por de la generacions que van viure la brutal repressió dels primers anys, al silenci que van heretar els descendents dels vençuts, al nihilisme actual. Passant per les consignes de satanitzar el període democràtic republicà en base al treball de l'església, l'escola, i una llei invertida basada en la Causa General (el llibre de la mentides fetes llei).

dissabte, 14 de desembre de 2013

Un llibre que s'hauria de llegir..

Diuen que allò que hom no recorda no ha existit. Imagineu una estona que hàgiu perdut la memòria: tot el que forma part del vostre entorn, les persones, la ciutat, la casa on viviu, vosaltres mateixos tal com sou.. tot això deixarà d'existir per a vosaltres.
Aquesta qüestió de l'oblit i de la memòria és un tema inquietant i fonamental ensems per poder comprendre's entre éssers humans.És per aquesta raó que els règims dictatorials, més enllà de la repressió i de la violència, fan servir l'oblit com una arma ofensiva contra els que continuen creient en la llibertat. Mantenir en l'oblit, com si no haguéssim existit, tots aquells que aquests règims consideren com a llurs enemics, és condemnar a la pena de mort sense menester cap escamot d'execució.

Sofia Castillo García.

Recomanen aquest llibre, fàcil i amè de llegir, amb molts testimonis gràfics.. En ell esta compendiada l'actitud del feixisme espanyol des del primer moment de l'alçament, fins les presons i camps de presoners, molt més cruels del que se'ns diu, i massa poc coneguts. Tot passant per el primer exili, i pel comportament de l'estat francès.. L'autor ho coneix bé, fill d'exiliats, ciutadà francès de Tolouse. ( Tolosa de Llenguadoc). No és un llibre que profunditzi, ni ho vol. És el llibre ideal per refrescar la memòria o descobrir coses ignorades. Un llibre que seria ideal per totes les escoles del país.. Un punt de partida per després, si es vol, investigar o conèixer més a fons.

dimarts, 10 de desembre de 2013

Moció aprovada a Ripollet en el ple del dia 28 de novembre de 2013

MOCIÓ DE CONDEMNA ALS CRIMS DEL FRANQUISME I EN SUPORT A LA QUERELLA OBERTA A ARGENTINA


El juliol de 1936 la revolta militar encapçalada pel general Francisco Franco, va enderrocar els Governs legítims de la República, de Catalunya i d’Euskadi i va instaurar un règim totalitari feixista basat en la persecució, i aniquilació física dels defensors de la llibertat, de la justícia social i dels drets de les persones.

Aquest règim dictatorial, fou mantingut per l’exèrcit, l’oligarquia i l’església catòlica durant els següents quaranta anys, mitjançant la més ferotge repressió de qualsevol oposició, utilitzant per aconseguir-ho mitjans que es poden qualificar com a genocidi contra el seu propi poble.

Una política premeditada de tortura sistemàtica, assassinats i afusellaments a presons, camps, tàpies cementiris, cunetes, "passejos", condemnes a mort o a llargues penes de presó, reclusió en camps de concentració i de treballs forçats, sentenciades per jutges addictes al règim, disposats a aplicar les seves lleis feixistes en la més absoluta indefensió de les persones contràries al règim. En aquest sentit, s'ha d'esmentar el crim d'Estat que representà l’assassinat del President de la Generalitat Lluís Companys, escollit democràticament, que va ser detingut l’agost de 1940 per forces policials del govern de l’Alemanya nazi a instàncies d’autoritats espanyoles i amb col·laboració de membres de l’ambaixada espanyola a França. Aquest crim va ser utilitzat com càstig exemplar contra Catalunya i contra els seus desitjos de llibertat i democràcia.

Cap govern espanyol d’ençà de la transició al regim constitucional espanyol actual ha anul·lat les penes a les víctimes de la repressió franquista, per la qual cosa Lluís Companys i totes les persones afusellades (unes 192.000) i empresonades pel regim feixista del general Franco continuen essent considerades culpables per la justícia espanyola.

Després de la mort del dictador Francisco Franco, la lluita popular i la pressió internacional, va obligar als franquistes a un canvi en les formes, tot i que aquest canvi de règim va garantir i assegurar la impunitat a tots els que van participar i col·laborar dels crims del franquisme.

L’Estat espanyol, doncs, continua perpetuant un model únic al món democràtic d’impunitat dels crims del feixisme, emparat en la llei d’Amnistia de l’any 1977, que deixava sense cap mena de resposta els delictes de rebel·lió, sedició, denegació d’auxili i “els comesos pels funcionaris i agents de l’ordre públic contra l’exercici dels drets de les persones.”

A prop de quaranta anys de la mort del dictador, les famílies que venen reclamant justícia davant la impunitat del crims de la dictadura, han trobat en l'aplicació de la competència per jutjar crims contra la humanitat dins la justícia universal, tal com la justícia espanyola va aplicar amb el crims de les dictadures llatinoamericanes, l'assumpció com a competent de la justícia argentina. Així com la declaració del parlament de la República Argentina que considera com a prioritari jutjar el crims de la dictadura espanyola. En aquest moments una jutgessa argentina porta endavant una causa contra el franquisme i els seus protagonistes vius, per delictes de genocidi i crims de lesa humanitat. Delictes que ni prescriuen, ni poden ser amnistiats per cap tipus de "llei de punt final". Des d’instàncies internacionals, aquesta querella comença a esquerdar el mur d’impunitat del franquisme, contra el qual tantes persones i organitzacions de recuperació de la memòria històrica venim combatent des de fa anys.

Per tant, resulta un fet d’especial rellevància en la lluita per la Justícia, per la Veritat i per la Reparació dels danys causats als centenars de milers de víctimes del franquisme i contra la impunitat dels responsables dels crims d’aquells que encara són vius.

No podem oblidar noms dels ripolletencs afusellats pels franquistes com Josep Guimerà Fortuny, Miguel Gonzàlez Gómez, Juan Fernàndez Martos, José Fernàndez Alba, Isidro Martínez Pérez, Pedro Torres Sànchez, Juan Rodríguez Elvira, y Amador Carrillo Cazorla. D'altres morts a la presó com Ginés Serrano del Águila o Basili Querol Borràs. Sense deixar d'esmentar els qui foren deportats a camps d'extermini nazis com Pau Pallàs Alsina, Tomás Caballero Uribe, Josep Datzira Casamitjana, Juan Montesinos Uribe, Sotero López Tello; l'innombrable xifra de morts com conseqüència de la guerra, o a resultes d'haver patit empresonament i maltracte; les aproximadament 200 persones condemnades a presons o camps de treball, com els alcaldes de Ripollet Magí Girbau i Josep Ros; o centenars de ripolletencs interrogats, depurats o castigats com a conseqüència d'haver rebut el qualificatiu de “desafectos”.

És per tot el que s’ha exposat que els grups municipals COP-CpR i ICV-EUiA, a proposta de la Comissió de Víctimes del Feixisme de Ripollet proposen al Ple de Ripollet l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- L’Ajuntament de Ripollet condemna la sublevació militar-feixista dirigida pel general Francisco Franco Bahamonde el juliol de 1936, contra el règim democràtic republicà legítimament constituït l’any 1931 així com també es condemna el règim dictatorial posterior que durant quaranta anys reprimí tot vestigi de dissidència i lluita per la llibertat, la justícia social i els drets de les persones.

SEGON.- En aquesta línia de compromís, l’Ajuntament de Ripollet manifesta el seu suport i adhesió a la Querella 4591-10, del Jutjat nº 1 de Buenos Aires, República Argentina, que gestiona la magistrada Maria Servini de Cubria per delictes de genocidi i lesa humanitat contra els responsables de la conculcació dels drets humans durant el franquisme.

TERCER.- Adoptar les mesures necessàries per garantir als represaliats i represaliades per la rebel·lió militar de juliol del 1936 i el terrorisme d’Estat del règim feixista l’exercici del seu dret a la VERITAT sobre aquell règim, per contrarestar els intents continuats de reescriure la història que vénen realitzant els hereus del franquisme; el dret a la JUSTÍCIA efectiva per tal de superar l’actual estat d’impunitat dels responsables del crims de lesa humanitat comesos durant la guerra del 1936 al 1939 i la repressió posterior fins al 1975; el dret a una REPARACIÓ digne i no discriminatòria, per les vulneracions causades als centenars de milers de víctimes del franquisme; i, per acabar, el dret de la totalitat de la societat a que s’implementin mesures de canvi sociopolítics, jurídics i institucionals com a GARANTIA DE NO REPETICIÓ i reclamar a l’Estat espanyol l’anul·lació de tots els judicis sumaríssims duts a terme durant el període de la dictadura per restituir la dignitat de les víctimes del franquisme.

QUART.- Denunciar que el règim franquista va assassinar directament els ciutadans ripolletencs: Josep Guimerà Fortuny, Miguel Gonzàlez Gómez, Juan Fernàndez Martos, José Fernàndez Alba, Isidro Martínez Pérez, PedroTorres Sànchez, Juan Rodríguez Elvira, i Amador Carrillo Cazorla. I indirectament els ripolletencs: Ginés Serrano del Aguila, Basili Querol Borràs,  Pau Pallàs Alsina, Tomás Caballero Uribe, Josep Datzira Casamitjana, Juan Montesinos Uribe, Sotero López Tello i d'altres que encara no es poden quantificar. Denunciar també que  molts ripolletencs encara consten com a desapareguts, o són desapareguts sense constar.

CINQUÈ.- Animar a la ciutadania a donar suport a la Querella contra els crims del franquisme, bé personant-se com a querellants, aquells que van ser directament represaliats durant el règim franquista o siguin parents dels que ho van ser, o bé manifestant la seva denúncia de la Dictadura i la seva adhesió a la Querella contra els seus crims i criminals.

SISÈ.- El Ple de l'Ajuntament de Ripollet se suma a la condemna per l'afusellament del president de Catalunya, escollit democràticament, en Lluís Companys i Jover; i demana a l'estat espanyol que anul·li la sentència del tribunal militar que el va jutjar sumàriament; tribunal que esdevingué il·legal en va situar-se per sobre de la legalitat, la justícia, i la democràcia.

dissabte, 7 de desembre de 2013

A l'estat espanyol hi ha hereus biològics i ideològics del franquisme enquistats

Diu Vilaweb Carlos Slepoy, un dels advocats argentins que porta endavant la querella contra els crims de la dictadura franquista davant la justícia argentina.

Per primera vegada es porta a terme un procés penal contra els responsables de la dictadura franquista. Les mesures que ha pres fins ara la jutgessa són importants i també ho és la decisió d'encausar i sol·licitar detencions internacionals dels torturadors. És la primera vegada, en quaranta anys de dictadura i trenta-set de democràcia, que s'encausa algun responsable del franquisme per crims contra la humanitat. 

La pressió social perquè a l'estat espanyol es donés suport a la querella ha estat un èxit, com ho demostra que el govern hagi emplaçat la justícia a actuar en el cas de les extradicions. També s'ha manifestat en el suport explícit dels parlaments català, basc i andalús i en el de més de cent ajuntaments, entre els quals Barcelona. I encara en el viatge que s'ha fet ara, en què hi ha un diputat català, diputats bascs i diversos querellants, com ara la germana de Salvador Puig Antich.

L'objectiu de la querella és ajudar a posar fi a la impunitat del franquisme, i creiem que s'han fet passes molt importants, que determinaran que en algun moment hi hagi jutges i fiscals espanyols que s'atreveixin a determinar que no pot ser que no siguin investigats aquells qui han pogut cometre crims contra la humanitat, oimés quan l'Audiència Nacional té procediments oberts per a perseguir aquests crims en uns altres punts del món. Les excuses que posa el Tribunal Suprem, com ara la prescripció dels delictes o la llei d'amnistia, són insignificants des del punt de vista del dret internacional i també l'intern. 

Aquesta querella és una conseqüència de la impunitat que hi ha a Espanya respecte dels crims del franquisme i és producte d'un gran moviment social que es va despertar fa temps. Un moviment que, alhora, hi dóna encara més força. 

Normalment, després d'una dictadura resta una presència molt forta d'elements de l'anterior règim en la democràcia. I això ha passat a l'estat espanyol. La manera com es va fer la transició, quan es decidí que no es jutgessin aquests crims i aquest genocidi i s'aplicà una política deliberada d'oblit i impunitat, ha determinat que, increïblement, no hi hagi cap responsable a qui un jutge hagi pres declaració. Això pesa com una llosa molt gran, i és el resultat del fet que hi hagi elements hereus (biològics en molts casos, i ideològics) del franquisme enquistats. I les víctimes del franquisme han consentit que aquesta gent ocupés llocs destacats en la política, l'economia i la justícia. 

Aixecar aquesta hipoteca és difícil. Però la querella argentina demostra que no solament és possible sinó que finalment es valora que s'acabi la impunitat. Per tant, també ajudarà a millorar substancialment la democràcia espanyola, que romandrà absolutament mutilada mentre no sigui capaç de fer justícia envers les víctimes d'una dictadura ferotge com la franquista. De la mateixa manera que temps enrere les actuacions de tribunals estrangers, com els espanyols, van ajudar a posar fi a la impunitat a l'Argentina, ara les víctimes de la dictadura franquista recorren a la justícia argentina. Avui a l'Argentina els nois estudien a l'escola què va passar durant la dictadura. Es fan homenatges, memorials i actes de record que no es farien si no s'hagués posat fi a la impunitat. I confiem que això també passarà a l'estat espanyol.



Carlos Slepoy, advocat de la querella argentina.
(Opinió recollida telefònicament per la redacció de VilaWeb.)