MOCIÓ DE CONDEMNA ALS CRIMS DEL FRANQUISME I EN SUPORT A LA QUERELLA OBERTA A ARGENTINA
El juliol de 1936 la revolta militar encapçalada pel general Francisco Franco, va enderrocar els Governs legítims de la República, de Catalunya i d’Euskadi i va instaurar un règim totalitari feixista basat en la persecució, i aniquilació física dels defensors de la llibertat, de la justícia social i dels drets de les persones.
Aquest règim dictatorial, fou mantingut per l’exèrcit, l’oligarquia i l’església catòlica durant els següents quaranta anys, mitjançant la més ferotge repressió de qualsevol oposició, utilitzant per aconseguir-ho mitjans que es poden qualificar com a genocidi contra el seu propi poble.
Una política premeditada de tortura sistemàtica, assassinats i afusellaments a presons, camps, tàpies cementiris, cunetes, "passejos", condemnes a mort o a llargues penes de presó, reclusió en camps de concentració i de treballs forçats, sentenciades per jutges addictes al règim, disposats a aplicar les seves lleis feixistes en la més absoluta indefensió de les persones contràries al règim. En aquest sentit, s'ha d'esmentar el crim d'Estat que representà l’assassinat del President de la Generalitat Lluís Companys, escollit democràticament, que va ser detingut l’agost de 1940 per forces policials del govern de l’Alemanya nazi a instàncies d’autoritats espanyoles i amb col·laboració de membres de l’ambaixada espanyola a França. Aquest crim va ser utilitzat com càstig exemplar contra Catalunya i contra els seus desitjos de llibertat i democràcia.
Cap govern espanyol d’ençà de la transició al regim constitucional espanyol actual ha anul·lat les penes a les víctimes de la repressió franquista, per la qual cosa Lluís Companys i totes les persones afusellades (unes 192.000) i empresonades pel regim feixista del general Franco continuen essent considerades culpables per la justícia espanyola.
Després de la mort del dictador Francisco Franco, la lluita popular i la pressió internacional, va obligar als franquistes a un canvi en les formes, tot i que aquest canvi de règim va garantir i assegurar la impunitat a tots els que van participar i col·laborar dels crims del franquisme.
L’Estat espanyol, doncs, continua perpetuant un model únic al món democràtic d’impunitat dels crims del feixisme, emparat en la llei d’Amnistia de l’any 1977, que deixava sense cap mena de resposta els delictes de rebel·lió, sedició, denegació d’auxili i “els comesos pels funcionaris i agents de l’ordre públic contra l’exercici dels drets de les persones.”
A prop de quaranta anys de la mort del dictador, les famílies que venen reclamant justícia davant la impunitat del crims de la dictadura, han trobat en l'aplicació de la competència per jutjar crims contra la humanitat dins la justícia universal, tal com la justícia espanyola va aplicar amb el crims de les dictadures llatinoamericanes, l'assumpció com a competent de la justícia argentina. Així com la declaració del parlament de la República Argentina que considera com a prioritari jutjar el crims de la dictadura espanyola. En aquest moments una jutgessa argentina porta endavant una causa contra el franquisme i els seus protagonistes vius, per delictes de genocidi i crims de lesa humanitat. Delictes que ni prescriuen, ni poden ser amnistiats per cap tipus de "llei de punt final". Des d’instàncies internacionals, aquesta querella comença a esquerdar el mur d’impunitat del franquisme, contra el qual tantes persones i organitzacions de recuperació de la memòria històrica venim combatent des de fa anys.
Per tant, resulta un fet d’especial rellevància en la lluita per la Justícia, per la Veritat i per la Reparació dels danys causats als centenars de milers de víctimes del franquisme i contra la impunitat dels responsables dels crims d’aquells que encara són vius.
No podem oblidar noms dels ripolletencs afusellats pels franquistes com Josep Guimerà Fortuny, Miguel Gonzàlez Gómez, Juan Fernàndez Martos, José Fernàndez Alba, Isidro Martínez Pérez, Pedro Torres Sànchez, Juan Rodríguez Elvira, y Amador Carrillo Cazorla. D'altres morts a la presó com Ginés Serrano del Águila o Basili Querol Borràs. Sense deixar d'esmentar els qui foren deportats a camps d'extermini nazis com Pau Pallàs Alsina, Tomás Caballero Uribe, Josep Datzira Casamitjana, Juan Montesinos Uribe, Sotero López Tello; l'innombrable xifra de morts com conseqüència de la guerra, o a resultes d'haver patit empresonament i maltracte; les aproximadament 200 persones condemnades a presons o camps de treball, com els alcaldes de Ripollet Magí Girbau i Josep Ros; o centenars de ripolletencs interrogats, depurats o castigats com a conseqüència d'haver rebut el qualificatiu de “desafectos”.
És per tot el que s’ha exposat que els grups municipals COP-CpR i ICV-EUiA, a proposta de la Comissió de Víctimes del Feixisme de Ripollet proposen al Ple de Ripollet l’adopció dels següents acords:
PRIMER.- L’Ajuntament de Ripollet condemna la sublevació militar-feixista dirigida pel general Francisco Franco Bahamonde el juliol de 1936, contra el règim democràtic republicà legítimament constituït l’any 1931 així com també es condemna el règim dictatorial posterior que durant quaranta anys reprimí tot vestigi de dissidència i lluita per la llibertat, la justícia social i els drets de les persones.
SEGON.- En aquesta línia de compromís, l’Ajuntament de Ripollet manifesta el seu suport i adhesió a la Querella 4591-10, del Jutjat nº 1 de Buenos Aires, República Argentina, que gestiona la magistrada Maria Servini de Cubria per delictes de genocidi i lesa humanitat contra els responsables de la conculcació dels drets humans durant el franquisme.
TERCER.- Adoptar les mesures necessàries per garantir als represaliats i represaliades per la rebel·lió militar de juliol del 1936 i el terrorisme d’Estat del règim feixista l’exercici del seu dret a la VERITAT sobre aquell règim, per contrarestar els intents continuats de reescriure la història que vénen realitzant els hereus del franquisme; el dret a la JUSTÍCIA efectiva per tal de superar l’actual estat d’impunitat dels responsables del crims de lesa humanitat comesos durant la guerra del 1936 al 1939 i la repressió posterior fins al 1975; el dret a una REPARACIÓ digne i no discriminatòria, per les vulneracions causades als centenars de milers de víctimes del franquisme; i, per acabar, el dret de la totalitat de la societat a que s’implementin mesures de canvi sociopolítics, jurídics i institucionals com a GARANTIA DE NO REPETICIÓ i reclamar a l’Estat espanyol l’anul·lació de tots els judicis sumaríssims duts a terme durant el període de la dictadura per restituir la dignitat de les víctimes del franquisme.
QUART.- Denunciar que el règim franquista va assassinar directament els ciutadans ripolletencs: Josep Guimerà Fortuny, Miguel Gonzàlez Gómez, Juan Fernàndez Martos, José Fernàndez Alba, Isidro Martínez Pérez, PedroTorres Sànchez, Juan Rodríguez Elvira, i Amador Carrillo Cazorla. I indirectament els ripolletencs: Ginés Serrano del Aguila, Basili Querol Borràs, Pau Pallàs Alsina, Tomás Caballero Uribe, Josep Datzira Casamitjana, Juan Montesinos Uribe, Sotero López Tello i d'altres que encara no es poden quantificar. Denunciar també que molts ripolletencs encara consten com a desapareguts, o són desapareguts sense constar.
CINQUÈ.- Animar a la ciutadania a donar suport a la Querella contra els crims del franquisme, bé personant-se com a querellants, aquells que van ser directament represaliats durant el règim franquista o siguin parents dels que ho van ser, o bé manifestant la seva denúncia de la Dictadura i la seva adhesió a la Querella contra els seus crims i criminals.
SISÈ.- El Ple de l'Ajuntament de Ripollet se suma a la condemna per l'afusellament del president de Catalunya, escollit democràticament, en Lluís Companys i Jover; i demana a l'estat espanyol que anul·li la sentència del tribunal militar que el va jutjar sumàriament; tribunal que esdevingué il·legal en va situar-se per sobre de la legalitat, la justícia, i la democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada