Si una cosa ha deixat de manera molt punyent la dictadura franquista en la mentalitat de la societat espanyola, ha estat cultura del vèncer, de guanyar, d'imposar-se. Per aconseguir el poder tot és lícit, perquè el camí per fer-ho no és convèncer, sinó dictar, a més de liquidar tot el qui no estigui d'acord amb qui ostenta aquest poder.
Reiteradament això ha anat amarant l'acció política. Una acció política molt marcada per la Guerra Civil del 36 al 39. Que va donar la lliçó social: que no són els principis democràtics, humans, socials, etc.. els que s'imposen. Sinó únicament la força bruta dels qui han volgut mantenir els privilegis, a costa de sotmetre la majoria, i llevar-li tots els drets essencials com éssers humans o com grups socials o nacionals.
És per això que és important recordar els qui van lluitar per unes idees justes, els qui van perdre la vida, o van patir presó, exili, repressió.. És fonamental per sostenir la convivència, i per assentar una societat democràtica més justa; on el principi, i el valor principal no sigui guanyar per sobre dels altres, sinó convèncer malgrat no es guany. Perquè convencent, sempre és guanya, més aviat que tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada