dijous, 6 de març de 2014

Cinc anys darrera un homenatge institucional que encara no s'ha produït..


El 14 d'abril d'enguany farà 5 anys que vàrem organitzar un homenatge públic als alcaldes de la república: Magí Girbau, i Josep Ros.. Dos dels quatre alcaldes legals que va tenir Ripollet durant el període republicà.
Vàrem escollir en Girbau i en Ros perquè pensàvem que no presentarien cap inconvenient, car els dos havien estat escollits per les urnes, i no tenien cap responsabilitat en la repressió dels primers mesos després del cop d'estat feixista de 1936.
Pensàvem que l'estructura política, i social de Ripollet ràpidament assumiria aquests homenatges, i els faria seus per reforçar la imatge democràtica, i plural local.. Però sorprenentment no va ser així, i l'únic que varem trobar van ser inconvenients, subterfugis, enganys, critiques, marginació,etc..
Tant que la cosa va tenir que anar a mans d'institucions de greuge, com el Síndic de Greuges o el Defensor del Pueblo..
Sobta molt, i resulta xocant quan s'explica tot aquest procés, tant a la població, com a grups de fora de Ripollet.. Ningú no entén aquesta resistència del poder polític local, assumir un homenatge que una vegada realitzat no suposa cap terratrèmol, i una vegada fet, com expressió de normalitat, tot torna a la seva llera.
És aleshores quan sorgeixen tot tipus d'especulacions sobre que passa dins l'ajuntament, i qui són els que tenen l'última paraula sobre les decisions.. Alguns els recorda aquella impertèrrita actitud de la dictadura franquista d'aniquilar l'enemic, esborrar-lo, i no deixar-lo ni respirar..
Després alguns parlaran de concòrdia, de pau, de curar ferides.. Però la seva idea no és aquesta, la seva idea és que tots acotem el cap, com va passar després de 1939..
Aviat hauran passat 5 anys, el poder pot continuar tirant pilotes fora, i despistant per treure's de sobre una reclamació local que no interessa alguns.. Potser petita, però justa..
Encara resten molts ressorts per utilitzar, i moltes portes per trucar.. Ells no ho saben, però s'hi juguen els seients, i potser alguna cosa més..